'El bailarín', correcte 'biopic' d’un mite de la dansa

Crítica de la pel·lícula de Ralph Fiennes sobre la vida del famós ballarí Rudolf Nuréiev

'El bailarín', correcte 'biopic' d’un mite de la dansa
Toni Vall
02/05/2019
1 min

BarcelonaDirector: Ralph Fiennes. Guió: David Hare a partir del llibre de Julie Kavanagh. 127 min. Regne Unit (2018). Amb Olev Ivenko, Ralph Finnes i Adele Exarchopoulos.

Com s’explica en cinema la vida d’un mite? Com es fa un 'biopic'? Si ets prudent i discret t’acusaran d’acadèmic i lineal, quasi de documentalista. Si tires pel dret i construeixes un bon espectacle, si fabules i et prens llibertats, et diran que t’inventes coses, que ets un aprofitat i un pel·liculer. Ralph Fiennes, actor sensible i versàtil i director encara inexpert però amb rampells molt interessants –'Coriolanus'–, s’ha aproximat a la figura immensa de Rudolf Nuréiev per explicar els seus anys de deserció de la URSS i també la seva joventut i formació.

Per fer-ho, s’ha quedat en un terreny equidistant, segurament la millor opció, alternant píndoles d’emoció en el retrat del ballarí i la seva odissea política en plena Guerra Freda, amb un resultat que grinyola una mica en el relat a dos temps. No acaba de filar bé la intenció íntima i la necessitat 'mainstream'. Penses en el Freddie Mercury de 'Bohemian rhapsody' més d’una i de dues vegades al llarg del metratge. Queda clar que aquesta mena de pel·lícules rarament pitjaran a fons l’accelerador. Han d’acontentar tanta gent que tenen el cul llogat ja d’entrada i pocs ulls de poll –històrics i fílmics- trepitjaran. Sent correctes, narrant bé amb bon ofici i proposant espurnes de veritat ja compleixen. És estrany, perquè et quedes raonablement saciat i alhora amb ganes de més.

stats