Com afecta l’aturada als treballadors teatrals?

BarcelonaEls teatres van ser dels primers a patir els efectes de l’aturada de l’activitat arran de la crisi del coronavirus. I els treballadors del sector teatral han hagut d’adaptar la seva vida laboral al confinament i fer front a la pèrdua d’ingressos derivada de la suspensió dels espectacles. Crítics amb les mesures generals anunciades per l’executiu espanyol, els artistes reclamen més solucions centrades en la indústria cultural per combatre una precarietat que ja era un problema abans del covid-19.

Xavi Francés: "Els actors hem quedat totalment fora del sistema"

Aquesta primavera havia de ser esplendorosa per a La Calòrica. "Teníem una gira amb 25 funcions programades de Fairfly i Els ocells, des del 10 de març fins al 31 de maig", explica un dels membres de la companyia, Xavi Francés. D’aquestes funcions, només han estat a temps de fer-ne una i, ara per ara, han cancel·lat les que tenien previstes fins al 12 d’abril. El confinament de la població ha deixat en l’aire la gira i els ha capgirat la tardor, que és per a quan estan reprogramant les actuacions. Però això implica que no podran actuar en altres espais que tenien emparaulats. "No ho podrem fer tot. Perdem feina i diners, perquè a més ara hem de fer front als impostos i a les despeses de lloguer", assenyala. El règim de contractació dels actors –que són donats d’alta i de baixa de la Seguretat Social per a cada funció– no els permet acollir-se a les mesures extraordinàries anunciades pel govern espanyol. "Com que quan es va tancar tot no estàvem donats d’alta, no ens poden acomiadar –diu Francés–. Hem quedat totalment fora del sistema".

Lara Díez Quintanilla: "Hem d’aprendre a sostenir la incertesa i el caos"

L’11 de març, la directora i dramaturga Lara Díez Quintanilla estrenava al Teatre Lliure La nostra parcel·la, un espectacle que es qüestiona l’existència humana en un món sense Déu. Però el confinament de la població va obligar a cancel·lar la resta de funcions. "Amb l’equip estem contents perquè vam poder estrenar-la, i com a mínim tenim la sensació d’haver arribat a bon port", diu Díez Quintanilla, que encara no sap si el muntatge es reprogramarà més endavant. Paradoxalment, l’argument de l’obra fa pensar, segons la dramaturga, en la situació que vivim: "Es pregunta sobre què fem amb la nostra existència, davant la construcció i la destrucció. Ara hem d’aprendre a sostenir la incertesa i el caos". Aquests dies Díez Quintanilla té més temps que mai, però li està resultant molt difícil posar-se a crear. "Estem vivint situacions molt complexes i tristes. M’angoixa la mala gestió i les conseqüències de no poder acompanyar els nostres en la mort", explica la dramaturga, que espera que la tornada a la normalitat impliqui també "trobar una manera nova de poder viure sense tornar als mateixos cercles de dolor".

Llàtzer Garcia: "Em costa molt pensar que abans del setembre es podrà anar al teatre"

El dramaturg i director Llàtzer Garcia estava assajant un espectacle a Celrà, però el dijous abans de l’anunci del confinament ja van decidir, amb tot l’equip, d’aturar-se. Com la gran part del sector de les arts escèniques, Garcia s’ha vist forçat a ajornar els projectes més immediats, entre els quals hi havia un muntatge que havia de fer al maig a l’Escenari Joan Brossa. La incertesa governa el seu dia a dia des d’aleshores. "La nostra és una feina en comunitat. Encara que s’aixequi el confinament, no sabem quan la gent voldrà tornar a reunir-se en multitud", subratlla el dramaturg, que afegeix: "Em costa molt pensar que abans del setembre es podrà anar al teatre".

El fet de treballar en un sector que funciona a base de projectes –i no amb contractes indefinits– tampoc hi ajuda, perquè "normalment ningú té res firmat ni cap mena de seguretat que les propostes acceptades verbalment s’acabaran fent". Mentrestant, Garcia s’ha donat de baixa d’autònom i destina el confinament a reescriure i escriure obres que tenia pendents. Tot i això, admet que no li resulta fàcil concentrar-se. "En aquest ambient angoixant costa molt que la creativitat floreixi", diu.

Marta Buchaca: "Només se salvarà qui tingui estalvis"

La tardor passada, Marta Buchaca va decidir arriscar-se i muntar una productora que va arrencar amb l’estrena de Rita a la Sala Beckett. Uns mesos després, l’equip de l’espectacle ha culminat la gira i la directora i dramaturga prepara el desembarcament de l’obra a Madrid de cara a l’estiu. "El confinament m’ha agafat bé i em considero afortunada, perquè només m’han caigut coses petites", assegura Buchaca, que manté –de manera virtual– les classes que imparteix a l’Escac sobre escriptura teatral. Tot i això, la dramaturga està "decebuda" amb la gestió de la crisi del govern espanyol. "Som un país que no valora els artistes ni els joves emprenedors. Haurien d’ajudar la gent que s’arrisca, però t’adones que els empresaris petits estem deixats de la mà de Déu", lamenta Buchaca, que subratlla que les productores petites no tenen marge per fer front a una situació com l’actual. Sobre les mesures extraordinàries anunciades per Pedro Sánchez, Buchaca diu que "la solució no és que algú s’endeuti per pagar el lloguer" i pronostica que "només se salvarà qui tingui estalvis".

Jordi Puig: "No tornarem a la normalitat per art de màgia"

La vida laboral de Jordi Puig, que és el cap tècnic del Teatre Tantarantana, s’ha capgirat des que el govern espanyol va ordenar l’aturada de l’activitat i el confinament de la població. "Hem passat de tenir un ritme molt alt d’activitat, amb tres línies de programació, a aturar-ho tot", explica Puig, que on més ha notat els canvis és en la part tècnica, perquè suposa "una feina molt física que s’ha vist frenada de cop". Tot i això, els primers dies va fer tot el possible per adaptar-se al teletreball. Des de casa ha continuat contactant amb les companyies, gestionant les suspensions i buscant noves dates per a les produccions que s’han hagut de reprogramar. "Hem intentat que l’impacte per a les companyies fos mínim", destaca el cap tècnic. Fa alguns dies, el Tantarantana va fer un ERTO als treballadors i ara Puig ha canviat la seva rutina diària. "Aprofito per fer coses de casa, una mica d’exercici, practico anglès i m’he inscrit a uns cursos de Barcelona Activa", assenyala. I espera poder tornar aviat a la normalitat. "Anirà arribant a poc a poc, suposo –apunta–. No s’acabarà el confinament i tornarem a la normalitat per art de màgia. Haurem de treballar de valent!"