Coriolà fan brillar el disc ‘La tremolor’ en temps obscurs

BarcelonaEl grup Coriolà va néixer de la crisi. “Em vaig quedar sense feina, i el grup va omplir els meus dies”, diu Carles Chacón (Premià de Mar, 1982). Es van presentar al concurs Sona9 del 2012 i d’allà va sortir El debut, un disc produït per Miqui Puig i editat per Warner el 2014. “Volia que fos directe, fresc, pop”, recorda Chacón. Era, efectivament, llum pop per a temps foscos. Ara té feina al Laboratori de Lletres i col·labora al programa de televisió Tria 33. Solucionada la mancança laboral, Coriolà publica La tremolor (Petits Miracles, 2017), un disc més fosc, si més no musicalment.

“La tremolor pot tenir un punt agressiu i obscur, i a nivell sonor ens quadrava experimentar una mica, portar les cançons cap a un territori més obscur i fugir de la cosa radiant del primer disc”, afirma el cantant i guitarrista d’un grup que completen Xavier Oró (baix), Míkel Oró (bateria), Ismael Valero (teclats) i Xabi Oró (guitarra). Això sí, l’ànima pop no ha desaparegut del tot. “És que estic obsessionat amb les melodies”, precisa Chacón.

El punt de partida de l’àlbum és la tremolor, “un concepte prou ampli” que accepta matisos de ràbia, impotència, excitació i fins i tot violència. Si fa no fa, reflex d’uns temps que segueixen sent convulsos. “En el sentit laboral estic millor. Però el meu voltant no em deixa acomodar-me, perquè hi ha gent que encara està patint molt. El discurs que teníem fa dos o tres anys no ha de canviar, per molt que ens diguin que les coses van bé o fins i tot per molt que les coses se solucionin. Tinc la sensació que estem començant una altra vegada el cicle, que la bombolla comença a inflar-se novament. El discurs que vam aprendre fa dos anys no l’hem d’abandonar per no tornar-hi a caure”, reflexiona.

Una tremolor d’enuig és darrere de Sentinelles, una cançó sobre els que busquen refugi a Europa i moren al Mediterrani que transmet “la sensació d’estar garratibat davant d’un món que no acabes d’entendre”. Chacón escriu posant en joc material metafòric que fuig dels tòpics i que no amaga referents. Uns són literaris o musicals, com Harper Lee a Atticus i Leonard Cohen a Els cinc secrets, o com Pessoa en la dinàmica de les “mentides amb cor de veritat” d’ El ball del vius. Altres són geogràfiques, com el paisatge del Maresme trinxat per carreteres i vies de tren a La Nacional. “No fem música d’arrel ni relacionada amb el territori, però a les lletres sí que hi ha referències a l’entorn. En aquest disc m’interessava molt parlar de la perifèria, de com afecta a algú viure en una perifèria com és Premià, i de la relació amb Barcelona. Primer l’experimentes de nit, que és la ciutat per antonomàsia quan ets jove. Després comences a experimentar-la d’una altra manera, deixes d’estar embadalit per la ciutat i al final n’acabes marxant”, explica un músic que ara viu a Cerdanyola.

Coriolà estan immersos en la gira de presentació de La tremolor, que tindrà una parada especial el 21 d’abril a Barcelona (Luz de Gas), dins del Guitar BCN. “Serà una gran nit”, diu Chacón sobre el concert que compartiran amb Pantaleó.