Corazones de acero

Aquest potent drama bèl·lic reincideix en aquella tradició que, des dels anys 70, ha revisat la Segona Guerra Mundial des d’una perspectiva més realista i violenta que la del cinema clàssic. David Ayer s’ha forjat en un cinema d’acció en què els homes poden demostrar alhora fortalesa i camaraderia. Aquests són també els eixos de Corazones de acero, que ressegueix la relació entre un veterà sergent desgastat per la guerra i el soldat novell que encara conserva cert idealisme. El procés d’enduriment en els horrors del combat del jove protagonista es duu a terme en bona part dins del tanc que dóna nom al film en la seva versió original, Fury. El tanc esdevé l’arma que protagonitza totes les escaramusses però també el refugi on es forgen els llaços d’amistat. Però la millor escena d’aquest film hiperviolent en què s’exalta el coratge i la companyonia masculina és l’única que té lloc fora del camp de batalla. És en un espai femení, casolà i pacífic on emergeixen de forma subtil però incòmoda les principals tensions entre els soldats protagonistes.