El coratge d’A Contra Blues
"Segueixen fent el que més els agrada després d’onze anys d’engegar una aventura"
BarcelonaEl quintet barceloní A Contra Blues s’ha fet “un regal” muntant la presentació del disc Heart and guts (2017) a la Sala Apolo aquest dijous. Es tracta de celebrar que segueixen fent el que més els agrada després d’onze anys d’engegar una aventura lligada al blues i el rock’n’roll en què han viscut tota mena d’experiències: de tocar al carrer a fer concerts arreu d’Europa i a guanyar l’European Blues Challenge 2014 a Letònia. “L’any passat, després del concert del desè aniversari, que va ser una nit molt especial, vaig mirar l’agenda i no teníem ni un bolo. Portàvem deu anys, estàvem preparant cançons per a un disc nou i no teníem res. I vaig pensar: per què portem deu anys fent això? Perquè hi posem el cor i coratge”, explica Jonathan Herrero, cantant i guitarrista del grup que comparteix amb els guitarristes Alberto Calvillo i Héctor Martín, la bateria Núria Perich i el baixista Joan Vigo, tots amb formació a l’Esmuc o el Taller de Músics.
Afortunadament, sí que els van sortir més concerts. I van fer-se un altre regal: invertir en l’enregistrament de les dotze cançons de Heart and guts, totes composicions pròpies. “Sí que hi hem posat més diners, però sobretot hi hem invertit més temps perquè sonés més condundent -diu Herrero-. Un productor nord-americà ens va dir que el que gastem nosaltres en un enregistrament és el que ells gasten en coca-cola mentre graven”.
El resultat és un disc efectivament més contundent que impulsa un blues-rock que és el punt on conflueixen les diferents sensibilitats dels cinc components d’A Contra Blues. “Vam començar fent blues perquè és un estil aparentment senzill que et permet comunicar-te de seguida amb altres músics, però vam anar fent experiments”, recorda Herrero. Durant un parell d’anys van tocar al carrer. Estaven donats d’alta al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí, que gestiona els permisos dels músics de carrer a Ciutat Vella. “Però era un desordre total, perquè la policia no sabia com funcionava. Tenies el teu carnet i tots els permisos, però la policia et feia fora. I quan vam témer que ens prendrien algun instrument, ho vam deixar estar. Hi vam aprendre molt”, diu Herrero. També han actuat en bars com el Milano o “després de Robben Ford a Dinamarca”. “Tens tot l’espectre, i per a nosaltres no és cap problema”, diu Herrero en representació d’un grup amb mitja dotzena de discos i mig miler de concerts que es revolta contra els que “es queden en la forma i obliden el contingut”.
