El contratenor i el lied romàntic

Philippe Jaroussky i Jérôme Ducros

Palau de la Música. 15 de gener

La peculiar tessitura hereva de la tradició dels castrats ja no és una raresa i, de la mateixa manera que al segle XVIII Farinelli, Caffariello i Senesino formaven part de l'star system operístic del moment, avui contratenors com Philippe Jaroussky, Bejun Mehta, Franco Fagioli i Xavier Sabata desperten passions com poden fer-ho Anna Netrebko, Jonas Kaufmann i Piotr Beczala. En qüestió de gustos no hi ha discussió possible i cadascú preferirà un cantant o un altre, una tessitura o una altra, però el contratenor ha vingut per quedar-se.

Philippe Jaroussky és justificadament conegut per les seves magistrals interpretacions del Barroc, i no ha renunciat a altres repertoris. I ara s’ha atrevit amb Schubert. Fins a 20 lieds del músic vienès (22 si hi comptem els dos bisos), la majoria dels quals integrants del hit parade schubertià, es van anar desgranant dimarts a la nit al Palau de la Música al costat d’un pianista de luxe com Jérôme Ducros, magistral al costat del contratenor francès i també en el Klavierstück, D. 946/2 i en l’Impromptu, D. 899/3, op. 90, que va interpretar tot sol.

Hi havia curiositat per veure com resoldria Jaroussky els tresors reservats en aquest recital. I a grans trets cal dir que la tècnica i la sensibilitat hi van jugar a favor. I que cal oblidar-se de barítons (sobretot), de contralts, de sopranos i de tenors en el mateix repertori. Perquè això és una altra cosa, tan legítima com qualsevol altra. I si a sobre l’excel·lència de l’instrument es posa al servei de les pàgines seleccionades, no hi ha res més a dir.

Ara bé, la particular tessitura del contratenor és limitada pel que fa a l’extensió del so, i algunes pàgines demanen una naturalitat que aquest tipus de cantants no tenen. Per exemple, en els salts intervàlics de Des Fischers Liebesglück es notaven les costures d’un vestit que no ha estat fet a mida. Però no seria just oblidar moments màgics i d’alt voltatge pel que fa a bon gust i sensibilitat (trets distintius de Jaroussky), com ara les frases inicials de Nacht und Träume i sobretot una emotiva Litanei auf das Fest aller Seelen, en què el cantant francès va aconseguir aturar el temps.