La "santa continuïtat" de la revista 'Els Marges' arriba a 100 números
Barcelona."No som dogmàtics, sectaris ni lerrouxistes: Els Marges ha estat una revista oberta a tothom que sabés escriure", reconeix Josep Murgades, vinculat al projecte des del primer moment. Fundada el 1974 per Joaquim Molas, el primer equip de redacció estava integrat per Jordi Castellanos, Josep Maria Benet i Jornet, Enric Sullà i el mateix Murgades.
Trenta-nou anys després, la publicació quadrimestral celebra l'efemèride dels 100 números amb un especial de gairebé 200 pàgines, encapçalat per un editorial festiu i alhora punyent. "Temps era temps hi havia hagut -o es volia que hi hagués- la santa continuïtat. A hores d'ara n'hi ha prou que aquesta, tot i com és dur de mantenir-la, sigui simplement això: duradora (amb independència tant si de hom aspira a veure-la canonitzada com si no)".
El català, sempre en perill
Els Marges conserva l'objectiu inicial, tal com recorda Murgades: "Ser una publicació acadèmica dedicada a vehicular estudis sobre llengua i literatura catalanes que anaven sorgint a l'escalf de la universitat". En aquestes gairebé quatre dècades de vida, la revista ha sobreviscut amb una base de subscriptors que actualment volta els dos centenars en un entorn que no ha deixat de canviar. "Quan el 1979 vam fer el manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua , ningú no ens va recriminar no haver pensat en els grans fenòmens que s'han donat els darrers anys i que han repercutit en la literatura: la globalització, la immigració i la informàtica", assegura. A grans trets, el manifest alertava sobre el perill de la llengua catalana en cas que el país no es dotés d'unes estructures de poder que li garantissin la supervivència.
"Tres dècades després, es dóna una situació paradoxal: la literatura catalana compta amb una indústria més desenvolupada que abans, però al mateix temps la situació de la llengua és molt precària", continua Murgades. Víctor Martínez-Gil, codirector de la revista des de la mort de Jordi Castellanos l'octubre del 2012 -però que hi està vinculat des del 1991- també analitza els canvis més o menys recents. "La manera de funcionar del mercat literari és molt diferent de quan la revista va començar. Ara el mercat català reprodueix els sistemes més consolidats, amb una producció estable en tots els gèneres. Un dels grans problemes que té la literatura catalana és que encara arrossega un dèficit de presència i d'identificació". Martínez-Gil considera que, per sort, els escriptors "encara no han perdut el paper d'orientadors i referents". Pel que fa a la concentració creixent en el món editorial català, Murgades creu que "és preocupant", però que al mateix temps es dóna una proliferació de petites editorials que fan una bona feina i creen un mercat a l'abast dels lectors".
Al número 100 hi ha textos inèdits de tots els fundadors, un poema llarg i inèdit de Francesc Parcerisas i aportacions assagístiques de Marina Gustà, Manuel Jorba, Joan Lluís Marfany, Denise Boyer, Gemma Rigau i Núria Santamaria, entre d'altres.
