Mentre ella llegia, al sol del terrat, la novel·la, va sonar el timbre. Era l’home, que tornava amb la compra i requeria ajuda per pujar les bosses des del maleter fins a l’àtic sense ascensor.
Ho van descarregar al vestíbul de la finca. Mentre l’home buscava on aparcar el cotxe, ella va fer un primer viatge.
Amb tres viatges ho havien pujat tot. Ho van distribuir pel rebost, pels armaris, per la nevera, que tornaren a estar plens.
Ella, suada, es dutxà. Mentre es pentinava, amb el barnús posat, davant l’espill, es trobà algun cabell blanc més i maleí, de nou, no poder anar a la perruqueria. Es canvià de xandall, berenà un iogurt.
Com que encara hi havia sol, amb els cabells humits tornà a seure al terrat, en l’hamaca, on va veure que, amb les presses, s’havia deixat el llibre obert.
Va reprendre la lectura on l’havia deixada, però al cap de quatre planes s’adonà que només hi havia carrers i places buits, interiors d’edificis deshabitats, espills sense cares, paisatges deserts.
No hi quedava ningú, al relat.
Els protagonistes havien trencat el confinament.