El conte de la Ventafocs... fetitxista
THE NEW YORK TIMESEl sexe costa de vendre. És un bé desitjat, però el mercat està saturat. En l'era en què l'eròtica i la pornografia són accessibles en qualsevol moment i a qualsevol lloc, a través de la televisió per cable, internet o fins i tot els telèfons d'última generació, és gairebé impossible trobar una manera fresca d'oferir alguna cosa pujada de to.
El sexe ha de ser transgressor per causar impacte, i avui en dia la millor manera d'avançar és fer un pas enrere. Aquesta és la lliçó de la trilogia Cinquanta ombres d'en Grey , que després d'un meteòric ascens fins a la part més alta de la llista de bestsellers del The New York Times -ha venut 10 milions d'exemplars en 3 mesos als Estats Units- avui arriba a les llibreries catalanes (Rosa dels Vents/Grijalbo). La multinacional Universal Pictures ja n'ha adquirit els drets per adaptar-la al cinema.
L'argument és la història d'atracció en codi sadomasoquista entre una universitària virginal (Antastasia, 21 anys, inexperta) i un jove empresari (Christian, 27 anys, atractiu, milionari). Però sona més controvertit del que és. En el fons, es tracta d'una relectura de novel·les que van ser escandaloses, com Jane Eyre o la fantasia d'una violació al desert de The Sheik . La principal diferència és que Cinquanta ombres d'en Grey i les seves dues seqüeles, Cinquanta ombres més fosques i Cinquanta ombres alliberades (que apareixeran alhora a les llibreries el 4 de juliol) se situen a la Seattle moderna i barregen el magreig amb els missatges de text picants.
Un èxit forjat a la xarxa
Cinquanta ombres d'en Grey és als llibres el que Spanx va ser per al negoci de la roba interior: un producte antiquat repensat com una innovació. Quan Sara Blakely, una antiga venedora de material d'oficina, va voler canviar com se li ajustaven les mitges, va pensar que seria útil per a altres dones i va engegar la seva pròpia empresa, Spanx. Les dones van rebre amb eufòria l'efecte de les noves faixes. Ara Blakely ocupa un lloc a la llista Forbes de multimilionaris.
Una cosa semblant li va passar a E.L. James, l'autora anglesa del boom, que abans feia d'executiva de televisió i que es va convertir en autora publicant a la xarxa els seus primers textos -feia ficció a partir dels personatges de la saga Crepuscle- . James va escriure una novel·la romàntica típica, hi va afegir una mica de sexe atípic i es va convertir en una sensació d'internet. Moltes dones que no estaven acostumades a llegir novel·les eròtiques van descobrir el llibre i les descàrregues van suposar gran part de l'èxit. Lectors que n'havien sentit a parlar a través d'amics o del Facebook podien jutjar-lo instantàniament: un sistema barat i, sobretot, privat.
Que et toqui la loteria al llit
L'autora ha sabut crear una història que afegeix hàbits sexuals atrevits (un contracte voluntari d'obediència "immediata, literal, sense dubtes ni recels" que inclou bondage , consoladors, cordes, punys i ingestions) a la fórmula bàsica noi-troba-noia-i-s'enamora. L'heroi té una feblesa secreta que només sap l'heroïna, i això fa que només ella pugui aconseguir el seu afecte: Christian Grey té joguines eròtiques amagades a la seva "habitació vermella del dolor". Els problemes d'en Grey fa que tingui tendència a la dominació, però Anastasia Steele, l'heroïna enamorada, no trigarà en apropar-lo a un sexe molt més íntim i domat. Hi ha una mica d'abús, corretges i nata, però bàsicament James busca noves vies perquè l'heroi trobi els seus sentiments amorosos amagats.
Complint amb la fantasia femenina, es tracta d'un dos pel preu d'un: un amor de llarga durada i que et toqui la loteria al llit. Un dels motius pels quals el llibre s'ha venut tan bé a la xarxa és que és una d'aquelles històries en què el ric rescata al pobre, una nova versió de la Ventafocs. La televisió té un munt de sexe, però és més difícil trobar-hi històries que recompensin la impotència fora del llit o que superin convencionalismes.
Les heroïnes de sèries com The good wife o El cuerpo del delito són professionals que es fan càrrec de famílies sense el suport econòmic ni sentimental d'un home. El mateix passa a Weeds o The killing . És alguna cosa semblant al què succeeix a Girls (s'estrena aquest dissabte al Canal Plus), on la protagonista té uns vint anys, no té feina, ni fills, ni una vida sexual feliç, malgrat que manté relacions sexuals degradant amb un aspirant a actor mediocre. La majoria de sèries se centren en dones que s'esforcen per ser autosuficients i que no es poden permetre fantasies amb un adinerat que els faci la vida més fàcil.
La televisió no vol històries passades de moda. Això queda reservat a pel·lícules com Pretty woman o El diari de Bridget Jones . Les sèries populars estan tan ocupades celebrant l'aparició de la nova dona que han perdut de vista les antigues aspiracions femenines: la fantasia que algú altre faci les coses per tu té un encant especial. Així és com un llibre eròtic digital va triomfar. Una mirada antiquada pot ser impactant quan s'utilitza per lligar els canells d'una noia, i és irresistible si qui fa el nus és un milionari guapo.
