'El contador de cartas': la redempció es troba als llocs més inesperats
Paul Schrader sublima una nova història d'antiheroi que busca expiar els pecats del passat
'El contador de cartas'
(4 estrelles)
Direcció i guió: Paul Schrader. 111 min. Regne Unit, Xina i Estats Units (2021). Amb Oscar Isaac, Tiffany Haddish i Tye Sheridan. Estrena als cinemes
Del Travis Bickle (Robert De Niro) de Taxi Driver (1976) al William Tell (Oscar Isaac) d'El contador de cartas, podem rastrejar en el cinema escrit i/o dirigit per Paul Schrader les coincidències i l'evolució d'un tipus d'antiheroi masculí molt influent en l'audiovisual nord-americà i alhora sempre més al marge que qualsevol altre rebel que hagi inspirat. Com Bickle, Tell és un llop solitari que no ha pogut reincorporar-se a la societat després d'una experiència traumàtica amb l'exèrcit nord-americà a l'estranger, en el seu cas a Abu Ghraib. El protagonista ha convertit el seu pas per la presó en una oportunitat per adquirir autodisciplina i una expertesa en els jocs de cartes que aplica de casino en casino.
Tot i que el film segueixi les seves experiències per diferents establiments, a Schrader no li interessa la típica història de tafur marginal que s'enfronta i guanya jugadors més poderosos o a la mateixa banca. Lluny d'abandonar-se a l'excitació típicament capitalista de la competició i el triomf, Tell s'entrega al rigor i la temprança. Com a l'anterior El reverend, l'itinerari del protagonista adopta l'estructura de films com Diari d'un capellà rural i Pickpocket de Robert Bresson, en què els camins per assolir la gràcia sempre són inesperats.
A Schrader no li cal un context religiós per confeccionar una pel·lícula sobre el turment i la redempció moral que alhora conté una gran càrrega crítica a la política nord-americana. La música acerada de Robert Levon Been (Black Rebel Motorcycle Club) i l'esplèndida fotografia d'Alexander Dynan contribueixen a submergir-nos en l'univers aïllat del món exterior per on es mou el protagonista. També atorguen una força única al moment més màgic i romàntic del film, el que comparteixen el William i La Linda (Tiffany Haddish) per un passadís d'infinites llumetes. La maduresa d'El contador de cartas també es fa evident, per cert, en el fet que compta amb el personatge femení menys arquetípic de la filmografia de Schrader.