Crims de la dictadura

El Constitucional tanca la porta a les víctimes del franquisme malgrat la llei de memòria

El TC diu que no es poden jutjar els crims de la dictadura i que continuen vigents els criteris anteriors a la llei

D'esquerra a dreta, Carles Vallejo, Jordi Cuixart, Pilar Rebaque, Blanca Serra i Norma Pedamonte

Barcelona / MadridLa llei de memòria democràtica espanyola, aprovada l'octubre del 2022, semblava que podia obrir la porta al fet que finalment la justícia cedís i es poguessin investigar els crims de la dictadura. S'han presentat més d'un centenar de querelles a tot l'Estat, exigint la investigació judicial dels crims del franquisme, perquè es considera que són crims contra la humanitat. Tanmateix, tan sols una d'aquestes querelles ha estat admesa a tràmit. La justícia continua sent un mur i també ho és quan es truca a la porta del Tribunal Constitucional (TC).

El ple del TC ha inadmès el recurs d'empara de Francisco Ventura Losada contra les resolucions judicials que van arxivar la seva querella per tortures durant la dictadura. Ventura va ser detingut durant una manifestació a València l'1 de maig del 1967 i jutjat per un consell de guerra. Va passar quatre anys de presó a València i a Jaén, on va mantenir una vaga de fam de 14 dies. Arran del recurs d'empara de Ventura, el ple del TC ha valorat la incidència que pot tenir la llei de memòria democràtica del 2022 en les resolucions judicials. La decisió no dona gaires esperances a les víctimes. Amb el vot en contra de la magistrada María Luisa Balaguer i Ramón Sáez, el ple considera que no és necessari revisar ni matisar la doctrina elaborada en la interlocutòria del TC 80/2021, pocs mesos abans que s'aprovés la nova llei.

"La nova llei de memòria democràtica no diu que ara es podran analitzar els crims del franquisme. No hi ha cap vulneració de cap llei. No hi ha res que pugui dir el Constitucional al respecte. És una qüestió que va quedar tancada en l'època de la Transició [amb l'amnistia del 77] i la llei de memòria no ho modifica", deixa clar una font de l'òrgan de garanties. De fet, avisa que el recurs de Ventura no feia referència a la nova norma que va entrar en vigor l'any passat, però els dos magistrats que sí que aposten per revisar-ho hi veien una escletxa. A l'espera de conèixer el vot particular de Balaguer i Sáez, aquestes fonts avancen que el seu criteri és que la llei d'amnistia no tanca del tot la porta a analitzar aquest tipus de casos, tenint en compte que la Constitució estableix que tot ciutadà té dret a la tutela judicial efectiva i que les normes relatives als drets humans s'interpretaran de conformitat amb els tractats internacionals.

Precedents

Les mateixes fonts puntualitzen que darrerament s'han anat inadmetent tots els recursos en aquest sentit, amb la llei de memòria democràtica ja en vigor. Anteriorment, en la interlocutòria del 2021, el TC va valorar el recurs d'empara d'una altra víctima, Gerardo Iglesias Argüelles, militant comunista que va arribar a ser secretari general del PCE entre el 1982 i el 1988. En aquest cas, havia estat el jutjat d'Oviedo el que no havia admès a tràmit la querella d'Iglesias per delictes de lesa humanitat i tortura. Aleshores, el TC va resoldre que en el moment dels fets denunciats, ocorreguts el 1964, 1967 i 1974, no estaven tipificats en l'ordenament espanyol els crims de lesa humanitat. Per tant, aplicar una figura penal del dret internacional seria incompatible amb les garanties pròpies de la legalitat penal espanyola. Aplicar de manera directa les figures penals del dret penal internacional impedeix, segons el TC, la previsió dels delictes i les seves conseqüències jurídiques.

"És la cançó de l'enfadós. Apliquen el principi de legalitat i ignoren el dret internacional. Els convenis internacionals reconeixen que el dret internacional és directament aplicable", afirma Jacinto Lara Bonilla, l’advocat de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina. El problema, segons Lara, és que la llei de memòria és insuficient: "La llei de memòria no modifica l'estat de la qüestió, no reverteix el model d'impunitat. Ho hem comprovat als jutjats i audiències provincials. No toca la llei d'amnistia ni modifica el Codi Penal, i per això demanem, i ho fèiem abans de l'aprovació de la llei, mesures legislatives més potents. Si ho deixen en mans del cos judicial, tenint en compte la seva actual configuració, investigar els crims és impossible", afegeix l'advocat.

A Barcelona, Carles Vallejo va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors el novembre del 2022. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. La Generalitat li va fer costat. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va assegurar aleshores que és possible que els processos judicials contra crims del franquisme, amb la llei de memòria espanyola, arribin a bon port. L'article 2.3 de la llei espanyola, segons la conselleria de Justícia, estableix que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar d'acord amb el dret internacional i els drets humans. Això vol dir que els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi o tortura han de ser considerats com a no prescriptibles i no amnistiables. En el cas de Vallejo, la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, havien demanat l'admissió de la querella. Malgrat totes aquestes peticions, la jutgessa del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, Carmen García Martínez, va decidir no admetre-la a tràmit.

stats