L'any de les protestes globals al World Press Photo

BarcelonaVisitar la tradicional exposició del premi World Press Photo al CCCB és encara més corprenedor en plena pandèmia, perquè durant aquests mesos el contacte entre persones que es pot veure en moltes de les imatges s’ha tornat impensable. Com en la Fotografia de l’Any, del japonès Yasuyoshi Chiba, en què es pot veure un jove recitant un poema en una manifestació a favor d’un govern civil a Khartum (Sudan), mentre altres manifestants l’il·luminen amb el mòbil i coregen consignes. “Enguany és l’any de les protestes”, diu la responsable d’exposicions del World Press Photo, Babette Warendorf, i tot seguit subratlla el missatge d’”esperança” que llança la fotografia guanyadora.

En canvi, dos reportatges dedicats a les protestes d'Algèria per acabar amb el seu sistema polític posen l’accent en la llavor del conflicte i com esclata. D’una banda, Romain Laurendeau va documentar –en un treball de llarga durada– com el malestar va arrelant per problemàtiques com el 72% d’atur en la població de menys de 30 anys, i com aquests joves es refugien dels valors conservadors en els espais privats. De l’altra, Farouk Batiche va retratar com la policia va reprimir les protestes violentament. Les fotografies de Nicolas Asfouri de les protestes de Hong Kong també mostren una manifestació en ebullició.

De la crisi mediambiental als discursos d'odi

En paral·lel a aquestes protestes, Sílvia Omedes, la directora de l’entitat que porta el World Press Photo a Barcelona, la Fundació Photographic Social Vision, apunta que hi ha quatre grans temàtiques més a l'exposició: “El canvi climàtic i la crisi mediambiental; les qüestions de gènere; l’odi, que s’escampa com una taca, i l’estranya relació que tenim amb la fauna salvatge”. Totes elles han deixat imatges colpidores, com les dels incendis d’Austràlia i els Estats Units, de Noah Berger i Sean Davey; o les dels membres del grup supremacista nord-americà Shield Wall Network celebrant l’aniversari de Hitler, de Mark Peterson. També ho són les manifestants xilenes cridant l’himne Un violador en tu camino amb els ulls tapats en solidaritat amb els detinguts per la policia i les dones bielorusses que viuen els seus avortaments en la clandestinitat tot i ser legal al país, com explica la reportera Tatsiana Tkachova. En l’apartat de natura el fotògraf mexicà Alejandro Prieto presenta una de les imatges més icòniques: un correcamins plantat davant el mur a la frontera dels Estats Units que li talla el pas.

Entre els guanyadors hi ha el sevillà Antonio Pizarro Rodríguez, per una fotografia de dos linxs al parc de Doñana que va rebre el tercer premi de la categoria de natura, i dos fotògrafs catalans. Ramon Espinosa va ser tercer premi en la categoria de notícies d’actualitat per una fotografia dels estralls de l’huracà Dorian. Ricard Garcia Vilanova ha guanyat un altre tercer premi, en la categoria de temes d’actualitat, per la fotografia d’un home que n’assisteix un altre que va quedar inconscient durant una manifestació a Bagdad la tardor passada. Al marge de la qualitat, la imatge té la particularitat que no es va arribar a publicar. “Hi ha pics d’informació, i en aquell moment l’Iraq no interessava a ningú”, lamenta Garcia Vilanova. La feina d’aquest reporter també reflecteix com els freelance fan la seva feina en inferioritat de condicions respecte als col·legues de grans agències perquè no es poden permetre els costos de cobrir un conflicte. Garcia Vilanova va poder fer-ho perquè treballava de càmera per a una televisió francesa i va arribar a un acord amb ells per també poder fer fotografies. “Has de fer les dues coses simultàniament, i òbviament el resultat de les fotografies no és el mateix”, explica. “La pandèmia ha monopolitzat els mitjans i ha invisibilitzat altres problemàtiques”, diu la directora del CCCB, Judit Carrera. Per això Garcia Vilanova tampoc no ha trobat ressò amb la feina que ha fet a la guerra de Nagorno-Karabakh.

Un altre dels projectes exposats està protagonitzat pel pangolí, que és un dels possibles reservoris del coronavirus. Per a Sílvia Omedes, reflecteix la relació "abusiva" de l’home amb la fauna salvatge i el "tèrbol" entramat al voltant del comerç i l’explotació d’aquest animal per la carn i la medicina. També creu que és un avançament de com el covid serà un dels grans protagonistes de la pròxima edició del World Press Photo, malgrat les dificultats que tenen els reporters per treballar en aquest tema. “Les polítiques de veto han sigut molt diferents segons els països”, explica Omedes. “Tots els reporters han tingut dificultats per entrar als hospitals i les morgues. L’accés se’ls ha negat sistemàticament”, subratlla. I aquestes prohibicions plantegen un gran interrogant: “¿Com podem prendre consciència d’aquest problema sense veure’n fotografies?”, conclou Omedes.