Mor Concha Pérez, una de les últimes milicianes de la CNT a la Guerra Civil

BarcelonaConcha Pérez Collado, una de les últimes dones milicianes de la Guerra Civil Espanyola, militant de la CNT i de la CGT en l'etapa moderna, ha mort la matinada de dijous a Barcelona als 98 anys. El funeral tindrà lloc aquest divendres, a les 14:15 hores, al tanatori de les Corts, a Barcelona.

Concha Pérez va néixer a Barcelona el 17 d'octubre de 1915, al barri les Corts, i era la tercera de sis germans, fills de dues mares diferents. El seu pare era Juan Pérez Güell, un anarquista que va patir la presó per les seves idees polítiques, qui va enviudar de la seva primera dona -morta a causa d'una tuberculosi quan la Concha tenia amb prou feines 2 anys- i es va tornar a casar amb la seva excunyada.

Després d'una infància feliç, encara que sense poder anar al col·legi, quan Concha va complir 16 anys va començar a militar en el moviment llibertari i, recent proclamada la República, va abandonar el taller d'arts gràfiques en què treballava per participar activament en les activitats de l'Ateneu Llibertari Faro i de l'Ateneu Agrupació Humanitat. Segons la biografia escrita per Sara Moroni i publicada en "Germinal. Revista d'Estudis Llibertaris", va ser en els ateneus on Concha Pérez va llegir i va debatre amb els seus companys els escrits dels grans pensadors del moviment anarquista.

Presó i guerra

El 1932, es va afiliar a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i un any més tard va ser detinguda i empresonada per portar una pistola amagada en el pit per ajudar un company, propietari de l'arma, i que es trobava al seu costat en un piquet davant d'una fàbrica. Després de treballar com a operària en una fusteria, pocs dies abans d'esclatar la Guerra Civil, va ingressar al Comitè Revolucionari del barri de les Corts, on van construir les primeres barricades i van equipar camions per a la guerra.

En els primers dies de la contesa, Concha Pérez va participar en l'assalt a la caserna de Pedralbes i en la presa d'un convent de monges, i va formar part del grup armat "Els Aguilons de les Corts", que tenia 100 soldats, del qual només set eren dones. Després de lluitar en els fronts de Casp i Belchite, on expliquen que va salvar la vida d'un company, va tornar a Barcelona i va treballar com obrera en una fàbrica de producció d'armaments.

El 3 de maig de 1937 es va oferir voluntària per fer una ronda de reconeixement a la zona de la plaça de Catalunya, on va ser ferida en patir una emboscada i, des d'aleshores, va tenir un fragment metàl·lic de munició allotjat en una cama durant molts anys. Al desembre de 1938, va abandonar Barcelona i, al creuar la frontera, va ser traslladada al camp de refugiats d'Argelès.

Més tard, va treballar com a infermera voluntària en un camp de refugiats, on va conèixer al metge madrileny Isidoro Alonso, un socialista que durant un temps va ser la seva parella, amb el qual va tenir el seu únic fill, que va néixer a Marsella. Va tornar a Barcelona al setembre de 1942, on, com no podia mantenir-lo, va haver de deixar el seu fill en acollida en un orfenat. Una família d'origen jueu per a la que va treballar com a treballadora domèstica la va ajudar a demostrar davant les institucions que cobrava una renda adequada per a l'aliment del seu fill, amb la qual cosa va poder recuperar la custòdia del menor.

Venedora al mercat

A Barcelona, Concha es va retrobar amb un antic company de l'Ateneu Fars, Maurici Palau, que havia passat quatre anys a la presó, i van iniciar una relació sentimental que va durar 30 anys. Tots dos van muntar una parada al mercat de Sant Antoni, on venien bijuteria i roba interior que feien ells mateixos i que, a més, durant la dictadura, va servir com lloc de trobada entre anarquistes.

Després de la mort de Franco, va participar en l'organització de les primeres associacions de veïns i en el ressorgiment de la CNT. El 1997, va formar part de les fundadores de l'associació 'Dones del 36' que, patrocinada per l'Ajuntament de Barcelona, reuneix a algunes dones que durant la Guerra Civil havien pres part en moviments polítics i socials d'esquerres a la capital catalana.