El concert de 'La Internacional' i la independència al Liceu

Barcelona.Raimon va arribar aviat al Liceu, dues hores abans del concert, després d'un dinar lleuger i d'una "migdiadeta". Com sempre que té un concert, la nit anterior havia intentat dormir bé. I prou. Raimon no segueix cap ritual específic. "Faig alguna broma i crido: «Vull cantar!»", diu. Pràcticament tot el que va cantar durant més de dues hores es pot escoltar ara en el doble CD 50 (Sony), perquè 50 eren els anys que havien passat des del primer concert a Barcelona.

Un cop al Liceu, Raimon va fer la prova de so i llums. "Només fèiem un concert i, per tant, no hi havia possibilitat de corregir", recorda. També era el moment de comprovar com anava la tendinitis que l'amoïnava des dels assajos. "Em feia mal, i durant el concert hi va haver algun moment que el braç anava pel seu compte", explica. Això ha fet que en el disc no hi aparegui D'un temps, d'un país . "Per culpa de la tendinitis, vaig fer unes coses que eren per afusellar-me. Perquè jo era el jefe , que, si no, em despatxava", riu. Així i tot, va poder exhibir el seu magisteri controlant les dinàmiques de la guitarra, una tècnica que els joves cantautors han sabut reconèixer. "Si fas uns arpegis t'acostes una mica al micro, i si fas una altra cosa te n'apartes. Així el so és més bonic", explica.

L'afer de l'aire condicionat

Raimon també fa broma quan recorda l' afer aire condicionat . "Tenia el clatell suat pels llums del darrere, i alhora hi havia aire condicionat i corrent d'aire. L'aire el van parar, però jo continuava notant el corrent. No podia més. Estava suat i amb gallina de piel , que diu el Cruyff", recorda. Ho va intentar solucionar darrere de l'escenari, perquè "no volia trencar el clima del recital", però, com que el problema es mantenia, ho va fer saber al públic.

El tràngol va passar, i Raimon va poder continuar pletòric de veu, com un tro capaç d'enfilar-se octaves amunt. "Vaig deixar de fumar el 1987, i el canvi més important que vaig notar va ser que aguantava millor la fatiga. Tinc més capacitat de recuperació i puc fer tranquil·lament notes sostingudes que als anys 80 no m'atrevia a fer", assegura. També hi ha intervals, com els de 13 de març, cançó dels creients , i aguts, com els de 18 de maig a la " Villa" , Treballaré el teu cos i Veles e vents , "que si no estàs bé no els fas". La bona forma li va permetre triar "el millor del repertori" per a un recital amb tots "els elements" que han anat construint la vida de Raimon com a cantant. "Si no hagués cantat, ningú no em coneixeria", afirma mentre recorda que per a ell la música és "primordial".

El repertori havia de ser diferent. "Vaig pensar: «Què hem de fer?». Primer, recuperar les tres primeres cançons, perquè som aquí perquè vam ser allà. Al vent l'he cantat sempre, el Som molt menys i La pedra feia molt que no la cantava. Després vam començar a fer la tria". Tot plegat, esclar, d'acord amb els músics: Miquel Blasco, Joan Urpinell, Fernando Serena i Pau Domènech. "Jo negocio poc amb els músics -diu amb un somriure-. Bé, sí que negocio, però possiblement ells voldrien negociar més".

El públic heterogeni que omplia el Liceu va rebre les cançons amb entusiasme. Hi va haver grans aplaudiments davant dels versos d'orgull proletari i crits d'independència. "No crec que s'hagi cridat «independència» gaires vegades al Liceu. I també van sonar compassos de La Internacional a la cançó Punxa de temps . Va ser bonic, insòlit, i té un punt de captació d'un d'estat d'ànim col·lectiu. Feia dos mesos de la manifestació de la Diada, i era una onada que pujava", diu.

El cantautor xerraire

Després del concert, Raimon va ser fidel a la tradició. "Em van fer fora -riu-. La gent que em coneix me fuig, perquè la meva tendència és posar-me a xerrar de qualsevol cosa fins a les tantes de la matinada. La qüestió és no anar a dormir de seguida i deixar anar tot el que has aguantat. A l'escenari hi ha un doble joc: has de donar tot el que tens, però alhora has de tenir un control. No pots deixar-te anar. Quan l'emoció pot amb tu, t'equivoques. És la paradoxa del comediant de Diderot. El comediant no s'ha d'emocionar, ha d'emocionar el públic".

Raimon comença l'Any Espriu amb un doble CD i el continuarà a la tardor amb un recital a L'Auditori, amb peces pròpies i espriuenques. Per al maig del 2014 té previstos "quatre concerts al Palau de la Música" en què vol presentar "alguna cançó nova".