El CoNCA demana al Museu d'Història que renovi el seu discurs
El futur del MHC és ple d'incògnites pel seu futur trasllat i per la seva unió amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya
Fa dos anys, el novembre del 2020, el Govern va donar llum verda al futur Museu Nacional d’Història i Arqueologia de Catalunya, que havia d'agrupar el Museu d’Història i el d’Arqueologia en una única seu. Tot plegat, però, és un projecte i, mentre no hi ha res que indiqui que serà una realitat, el CoNCA ha publicat aquest dijous la seva avaluació d'un Museu d'Història de Catalunya (MHC) que afronta moltes incògnites. Entre elles, el seu trasllat de seu a curt o mitjà termini, perquè l'edifici que ara ocupa, el Palau de Mar, no és propietat de la Generalitat de Catalunya.
Entre altres recomanacions, el CoNCA incideix en la necessitat de renovar el discurs del MHC. "Cal actualitzar el seu relat museogràfic, que si bé és didàctic, lúdic i accessible, es va articular el 1996, no recull la complexitat cultural del segle XXI i està mancat de recursos tecnològics", diu l'informe. En opinió de l'organisme que ha fet l'avaluació, el MHC ha d'esdevenir "un espai de memòria i d’observació de l’evolució social, un centre que presenti la integració de la població en un paisatge històric, cultural i mediambiental, obert a interpretar la societat actual i àgora de participació ciutadana".
El CoNCA posa l'accent en el fet que el Museu Nacional d'Història no té personalitat jurídica pròpia ni és considerat un museu nacional, a diferència del Museu d'Arqueologia de Catalunya o el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Una singularitat que, segons el CoNCA, el perjudica: "S'hauria de reconvertir l'equipament en una entitat de dret públic, amb personalitat museística i institucional pròpia, emplaçada a l'actual edifici o amb l'horitzó d'una ubicació de condicions i accessibilitat similars, dotada i finançada com a museu nacional i element central de les polítiques públiques envers la divulgació de la memòria i la història de Catalunya". A més, el fet de no tenir personalitat jurídica pròpia en dificulta l'autogestió, la recerca de fons provinents del mecenatge i el patrocini i el suport de la societat civil. Actualment, té una dependència pràcticament absoluta de l'aportació pública de la Generalitat, que el 2020 va ser del 94%. Tot plegat, segons el CoNCA, no facilita gens que pugui actualitzar l'exposició permanent, l'adquisició de col·leccions i conservació, fer exposicions temporals o recerca, i fer difusió.
El Consell també recomana vincular el MHC amb el Centre d'Història Contemporània i els centres de memòria. "Recomanem no desdoblar la història i la memòria en compartiments estancs, sinó que, ben al contrari, els respectius discursos i recursos es complementin i comparteixin una visió plural i diversa de la realitat històrica del país".
