El CoNCA alerta: el problema de la cultura és el 0,7%
Critica el pressupost més baix de la història i marca prioritats
Barcelona“La crisi està durant molt i el sector cultural està exhaust. La situació és límit”, afirma Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). L’entitat assessora del Govern va presentar ahir un nou Informe anual de l’estat de la cultura i va haver de desgranar un any més xifres raquítiques, començant pel que va destinar la Generalitat a cultura el 2014: només el 0,7% del seu pressupost, “la xifra més baixa que hem tingut mai en la història de la Generalitat”, puntualitza Gemma Sendra, vicepresidenta primera del CoNCA.
Des que va començar la crisi, el valor afegit brut (una xifra similar al PIB) que aporta la cultura en l’economia catalana s’ha reduït un 31% (1.654 milions) i les empreses que operen en el sector són un 16% menys, segons dades del 2012. En quatre anys, s’han perdut 30.000 llocs de treball, el 22% del total del sector. L’informe també detalla la caiguda del consum cultural en tots els àmbits, una “tendència que es manté”, puntualitza Gemma Sendra, si bé les últimes xifres del departament de Cultura marquen que el 2015 la davallada s’estabilitza.
El CoNCA també assenyala que la Generalitat ha retallat un 34% les subvencions a tercers i que ja és, per darrere de l’Estat, l’administració que menys contribueix al finançament de la cultura, lluny de les administracions locals. Tanmateix, qui més contribueix a la cultura és el ciutadà, en un 70% del total. Cada català destina 116 euros l’any a cultura, cosa que el situa prop de la mitjana italiana i alemanya, però per sota de la ratlla dels 300 euros que hi dedica un danès, un suec o un holandès.
La reformulació del finançament de la cultura és, precisament, un dels grans temes que haurien de repensar les polítiques públiques, assegura el CoNCA. Davant la “pèrdua de pes del sector cultural en el teixit econòmic”, l’entitat exigeix canvis integrals. A risc de sonar repetitiu i per no incidir any rere any en el drama, el Consell de la Cultura ha pretès ser propositiu i assenyalar, a través de quatre estudis de gestors culturals experts, els eixos en què caldria visualitzar canvis “per tornar la cultura a la centralitat”, diu Sendra. “La crisi econòmica és evident i a curt termini no canviarà. Així que, amb el que tenim, ¿on podem arribar?”, planteja.
En el terreny del finançament, el CoNCA reclama més flexibilitat, rigor i transparència de l’administració; més col·laboració públic-privat, incloent-hi una llei de mecenatge equiparada a països de la Unió Europea com França, i un compromís més gran del ciutadà a través de nous sistemes de suport, com el micromecenatge.
El Consell també planteja que cal “capgirar el focus de les polítiques i no situar al centre l’oferta sinó el ciutadà”, diu Sendra. En aquest sentit, marquen dos reptes clau: d’una banda, que el nou espectador amb una capacitat econòmica minvada mantingui el nivell de consum cultural i, per tant, no perilli el seu accés a la cultura i, de l’altra, que el format digital es vegi com un espai d’oportunitats on es pugui incidir positivament.
Víctima de la confrontació
“Cada administració ha jugat la seva partida i no sempre han tingut una visió de país, que hauria tingut un resultat més potent”, critica Carles Duarte, que lamenta que la cultura “hagi sigut en part víctima de la confrontació política”. En l’agenda del CoNCA també hi ha impulsar l’educació -la creació de terrenys més porosos que democratitzin el coneixement-, reformular el marc normatiu i organitzatiu dels grans equipaments, reforçar un teixit artístic precaritzat i obrir fronteres, tant pel que fa referència a la transversalitat de les disciplines com a la internacionalització.
