La compra dels edificis veïns del Palau Güell permetrà visitar el despatx del mecenes de Gaudí

BarcelonaEl Palau Güell és un dels primers encàrrecs importants que va rebre l'arquitecte Antoni Gaudí, el primer projecte d'envergadura de qui seria el seu gran mecenes i l'únic edifici de nova planta que va poder acabar. Es tracta del domicili familiar del comte Güell i la seu de les seves lucratives empreses; és a dir, el lloc on tenia el seu despatx Eusebi Güell, a tocar de l'escalinata senyorial que mena a la primera planta i de la vidriera amb la senyera que la presideix. A partir del 2026 aquest despatx, d'on penja un solemne retrat de Güell pintat per Aleix Clapés, així com l'antiga biblioteca i una sala de reunions, entraran en la visita guiada al palau. La Diputació de Barcelona ha anunciat una inversió milionària per millorar la protecció i la visita de la casa comprant els dos edificis annexos, que serviran per acollir les àrees de servei al turisme i alhora permetran mantenir el palau més intacte i proper tant al seu aspecte com a la seva funció originals.

El més important és que s'han adquirit les dues finques veïnes del Palau Güell, una obra que és patrimoni de la Unesco des del 1984 (el mateix any que hi van entrar la Casa Milà i el Park Güell). Des del carrer Nou de la Rambla, a banda dreta hi ha un bloc de quatre pisos d'habitatges, desocupat des de fa anys, la Casa Jordà. Construïda a finals del segle XVIII, quan s'obre el carrer Conde del Asalto, i reconstruïda per un indià després d'un bombardeig d'Espartero, la Diputació la va adquirir el 2014 per més de 3 milions d'euros. Aquí s'hi col·locaran les oficines d'administració que ara són dins el palau i altres elements de servei, com un ascensor que permeti l'accés a tota la casa Güell, des del soterrani al terrat, avui inaccessibles amb cadira de rodes. A la banda esquerra del Palau Güell hi ha un edifici d'una sola planta i soterrani, la Casa Fradera, de la qual tot just s'està tancant la compra també per més de 3 milions d'euros, i on es col·locarà l'acollida de visitants, s'hi farà una sala d'actes i una sala d'exposicions temporals amb accés autònom. Els dos edificis ja existien quan Gaudí va dissenyar el palau, aixecat entre 1885 i 1890, de manera que s'hi va adaptar, cosa que farà més fàcil la comunicació entre les finques, que mantindran intacta l'obra de Gaudí.

A banda dels 6 milions d'inversió per a les dues compres, projectades des de fa gairebé dues dècades, la Diputació de Barcelona ha anunciat que destinarà 5 milions d'euros al pla d'ampliació i rehabilitació del conjunt monumental que va llegar a aquesta administració la filla petita del comte, Mercè Güell López, el 1945. De les tres sales que es recuperaran per a la visita, com de tot el Palau Güell, el més interessant és observar l'arquitectura nua, només decorada pels jocs de marbres de colors extrets de la pedrera que el mateix Güell tenia al Garraf. Tot i que Eusebi Güell es va entusiasmar pel jove Gaudí veient una vitrina que va exposar a París, després l'arquitecte només va dissenyar tres mobles per a la casa (un tocador, una chaise longue i unes cadires), i són tots en mans de la família Güell. La resta de mobiliari no és modernista i va ser adquirit amb posterioritat. Sí que es conserva la taula que feia servir el mecenes, empresari i polític, però en canvi no es conserven les lleixes del que històricament era la biblioteca: despullada, permetrà veure com Gaudí va treure profit arquitectònic d'un lloc ben petit.

El Palau Güell, que és visitable des que es va acabar l'anterior rehabilitació el 2011, en aquesta ocasió no tancarà mentre durin les obres, que s'allargaran fins al 2026. Es guanyaran 500 metres quadrats d'espai expositiu i 1.000 metres quadrats per a serveis. La casa guanyarà en capacitat i podrà millorar els programes escolars i educatius. Per aquesta casa, a tocar de la Rambla, hi passaven anualment unes 200.000 persones abans de la pandèmia, una xifra semblant a les visites de la Casa Vicens, però lluny del milió de la Casa Batlló o els 1,3 milions que va registrar La Pedrera prepandèmia. El Palau és una de les primeres obres gaudinianes –l'única de titularitat pública i situada a Ciutat Vella–, però el seu estil ja hi és inconfusible, des dels forjats de la façana fins a les vint xemeneies de trencadís i una agulla de quinze metres per sobre de la cúpula del saló.