Compartint experiències insòlites des del Festival de Cadaqués

BarcelonaPhilippe Do és un tenor francès, d’origen vietnamita, que ha recorregut els més prestigiosos escenaris lírics d’arreu del món: des de l'Òpera Nacional de París fins al Mariïnski de Sant Petersburg, passant per l’Scala de Milà o la Royal Opera House de Londres. Va créixer a Perpinyà i des de la infància passa els estius a Cadaqués: “Sempre m’he volgut involucrar en la vida artística de Cadaqués i el Festival de Cadaqués ha estat una gran oportunitat”, diu. S’ha estrenat com a director en una edició molt especial: enguany el festival, un dels més veterans de l’Empordà, ha celebrat el seu 50è aniversari. Aquest cap de setmana encara la recta final amb un concert de la mà de Laure Favre-Kahn, Victor Villena i Cristina Vilallonga; l’actuació de l’Orquestra de Girona, i els xilòfons, vibràfons i marimbes de Les Percussions Claviers de Lyon.

“Soc molt conscient que pel que fa a caixet no podem competir amb els altres festivals de la Costa Brava, però tampoc vull fer el que fan els altres”, diu Do. Cadaqués, per al músic francès, és molt especial i el festival ha d’anar d’acord amb la identitat del poble. No vol formalismes ni encotillar els músics: “Als artistes els podem oferir una experiència única en un entorn molt especial. Venir al festival és un parèntesi per a ells, perquè no han de fer actuacions tan formals”, detalla el músic. És a dir, Do vol que el poble de Dalí sigui un refugi on els músics puguin descansar i deixar-se anar. El nou director del festival ha proposat trobades inaudites entre músics de diferents estils i generacions en escenaris com la platja de Portlligat, l’església, la Sala de la Societat l’Amistat o el Corral de la Gala. Aquest local el van comprar Dalí i la seva musa i dona, a principis dels anys cinquanta, per convertir-lo en lloc d’accions artístiques i festes. 

“No vull ni he volgut fer grans concerts, perquè vull sobretot proximitat i intimitat”, detalla Do. El festival també ha estat una oportunitat per a alguns artistes que han pogut fer allò que en altres festivals o escenaris no els han deixat fer per ser massa trencador o inaudit. “L’italià Paolo Longo, per exemple, ha creat una nova peça de música contemporània amb l’orgue de l’església [del segle XVII] –explica el músic–. El que m’agradaria és poder fer ponts entre diferents artistes i estils musicals i també entre el públic i els veïns de Cadaqués”. El festival també ha donat carta oberta a Paco Peña, que volia fer un duet amb la soprano Ángeles Toledano i ha proposat una conversa entre una guitarra clàssica i una de moderna a la platja i sobre l'aigua.

Philippe Do, a qui li agrada mesclar cultures i estils, creu que no es poden aclucar els ulls davant les diferències: “Crec que t’has d’enfrontar a la diferència i entendre-la, i la música és el vehicle perfecte per fer-ho”. I Cadaqués és ideal: és un poble petit amb gent molt diversa.