Els renebots de Companys reclamen la carta del president català que se subhastarà el 25 d'octubre

BarcelonaEls renebots de Lluís Companys, Mariona i Josep Companys, han fet arribar un requeriment a la sala Balclis perquè no es tregui a subhasta una carta que el president català va escriure a la seva àvia, Remei, el 10 d'octubre del 1940, cinc dies abans de morir afusellat. Els hereus estan "molestos i indignats", segons l'advocat Josep Cruanyes: "És una carta privada que mai els va arribar i ara és subjecte de comerç".

"El fet que l'hagin divulgat sense l'autorització dels hereus de la destinatària representa un acte de violació de correspondència i d'atac i menyspreu a la intimitat de la família", s'afirma en el requeriment.

La carta va ser escrita per Lluís Companys des del Castell de Montjuïc. Estava adreçada a la seva cunyada, i àvia dels demandants, Remei Marsà Profitós. A la carta, el president català avisa de la seva detenció i empresonament i indica a la seva família què han de fer per anar-lo a visitar. També detalla quines són les seves necessitats bàsiques. Diu que necessita pijama, tovalloles, sabó, llibretes, una lot...

Companys va entregar la carta al tinent coronel Gonzalo Zarranz. Ell era l'auditor del consell de guerra que va condemnar el president català a morir afusellat. Com a auditor havia de custodiar la documentació i l'expedient de Companys. El militar, però, va llençar la carta a les escombraries, d'on la va rescatar un altre militar. Ara és la família d'aquest militar anònim qui ha venut la carta a la sala de subhastes. "Aquesta carta era un document públic que formava part de la tramitació de la causa contra Companys del qual, tant l'auditor com el seu ajudant, tenien la custòdia. Com a document públic, els drets sobre la seva titularitat són imprescriptibles i, per tant, no pot ser adquirit per tercers per possessió i menys si és il·legítima, d'acord amb el que disposa la legislació del patrimoni històric", afirma el requeriment.

Cruanyes també s'ha adreçat per escrit al tribunal militar de Barcelona, ja que la sostracció d'un document públic pot constituir un delicte.