“Alguns companys han patit insults d'alumnes per la seva orientació sexual”
Cristian Olivé, professor de llengua i literatura a secundària i escriptor
BarcelonaDe petit somiava amb ser professor i escriptor. Com a docent és conegut per introduir a les aules mètodes innovadors d’aprenentatge i pels seus assajos en què defensa la necessitat d’una transformació radical del model educatiu posant en el centre els interessos i les necessitats reals dels alumnes. A Cristian Olivé (Barcelona, 1987) li faltava, però, fer el salt a la ficció per sentir que s’havia complert el seu somni. Ara creu que ho ha aconseguit gràcies a la publicació de la seva primera novel·la, Estimat idiota (Rosa dels Vents), protagonitzada per l’Adrià, un homosexual de 30 anys amb la missió impossible de trobar un amor romàtic en una època d’aplicacions de cites com Grindr i de sexe ràpid i sense compromisos. Olivé reconeix que per la seva professió –malgrat que tracta la història amb molt d’humor–, li generava inquietud com seria rebuda pel seu entorn una novel·la com aquesta, amb un alt contingut homoeròtic. “Soc professor d’institut i treballo amb adolescents. Al meu entorn hi ha, a més, les famílies i tota la comunitat educativa, però per sort no he tingut cap problema i tots m’han acabat demostrant que les meves pors i els meus dubtes eren exagerats. En el fons, jo volia trencar amb el profe i fer una història que ningú s’esperés de mi”, explica.
Olivé defensa que la seva novel·la no vol ofendre ningú, però és molt crític amb certs comportaments del col·lectiu gai en l’àmbit de les relacions. “A Grindr, per exemple, veig un masclisme desmesurat, amb molts perfils d’usuaris que diuen «no ploma». Hi ha, a més, un consum indiscriminat de cossos. Un consum com el del menjar ràpid però aplicat a persones. És com si ens diguessin: no vull connectar amb tu, només desitjo que em satisfacis la necessitat que tinc ara perquè no m’interessa cap altre vincle. Es tracta simplement de tenir sexe i marxar cap a casa. Això genera problemes d’autoestima a moltes persones, perquè només es jutja el físic i uns abdominals de gimnàs ben marcats”, lamenta l’autor.
Malgrat que la novel·la ha estat ben rebuda pel seu entorn professional i familiar, això no impedeix que als instituts siguin habituals els comportaments homofòbics. “Jo he vist com alguns companys meus han patit insults dels alumnes adolescents per la seva orientació sexual o perquè no responen al que se suposa que ha de ser el cànon d’un home. Està molt clar que hi ha insults que estan tornant a les aules, com el de maricon”. Olivé creu que aquestes situacions no deixen de ser un reflex del que passa a la societat: “Hi ha determinats discursos homofòbics que estan calant a la societat. Com més avenços hi ha, més crispació provoca en la part de la població que està en contra d’aquests avenços socials”.
Per a ell, doncs, el sexe entre homes continua sent un tabú per a molta gent, però això no vol dir que s’hagi d’evitar l’autocrítica dins del col·lectiu homosexual davant de certes actituds. “Per a mi el sexe no és el problema, però ens hem convertit en una societat tan materialista que si tenim la necessitat de sexe pensem que podem fer servir a una persona només, per exemple, per masturbar-nos davant seu sense cap tipus d’empatia i sense cap intenció d’anar més enllà. Però quan es fan aquestes trobades casuals també podríem pensar que un dels dos es pot sentir menystingut quan no hi ha ni delicadesa, ni empatia. En molts casos, a més, la concepció de diversió està vinculada al consum de drogues. No busco provocar, però crec que hem de ser honestos amb allò que no fem bé”, conclou l’escriptor.