Diversos ajuntaments amenacen amb un contenciós-administratiu si Madrid no els torna els 'papers' de Salamanca
Als 300 lligalls amb documentació d'entitats i particulars que havia de tornar el passat desembre a Catalunya, s'afegeix ara documentació de consistoris que el Ministeri de Cultura es nega a retornar. La Comissió de la Dignitat també denuncia que s'ha vetat l'accés als arxius del Govern Civil de Barcelona
BarcelonaLa sensació de déjà-vu és poderosa. Són ja deu anys reclamant els papers que l'exèrcit de Franco va requisar quan va entrar a Catalunya. Tornen amb compta-gotes. Els ajuntaments de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic han decidit fer front comú. Enviaran un requeriment formal al Ministeri de Cultura, perquè documents que són a Salamanca els siguin retornats. El Ministeri es nega a retornar-los adduint que els documents dels ajuntaments no entren dins la Llei de retorn aprovada el 2007.
"És inversemblant que el Ministeri es negui a retornar els documents dels arxius municipals, abduint que no està previst a la llei del retorn dels documents de Catalunya. Això no és cert. La llei reconeix que la Generalitat està formada per totes les institucions catalanes inclosos els ajuntaments tal com estableix l'article 2 de l'Estatut", ha dit el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. Si el Ministeri es nega a tornar els documents, Cruanyes ha anunciat que s'interposarà un contenciós-administratiu contra l'incompliment d'una obligació de caràcter jurídic: "No retornar aquests documents no té altra raó que emparar-se en el dret de requisa de 1939 i és un atac contra la sobirania municipal", ha afirmat Cruanyes.
La Comissió de la Dignitat informa que l'Arxiu de Salamanca guarda 16 arxivadors amb documents municipals d'aquests deu municipis. Amb 2.100 fulls, Tarragona és la població que més documentació recuperaria. La segueixen Barcelona (1.000 fulls), Reus (900), Sort (200), Igualada (150) i Valls (20). Els municipis restants tenen un volum de documents molt reduït. És el cas de Moià, amb un sol full que, no obstant, té un alt valor simbòlic i històric perquè es tracta de l'acta de proclamació de la República.
A banda d'aquesta documentació perfectament indexada, les darreres cerques també han detectat alguns documents referents a Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià i Vilanova i la Geltrú. Des de la Comissió s'ha anunciat que convidaran aquests ajuntaments a "unir-se a la reclamació".
No són els únics documents que reclama la Comissió de la Dignitat. Des de desembre, a Salamanca, hi ha 300 lligalls amb documentació de particulars i entitats preparats per sortir però que el Ministeri de Cultura que presideix José Ignacio Wert reté: "Està incomplint injustificadament els terminis que va donar en prendre possessió", ha denunciat Cruanyes.
La Comissió també ha requerit a la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Lluna, que permeti accedir a l'arxiu de l'antic govern civil de Barcelona, perquè un grup de tècnics de l'Associació d'Arxivers de Catalunya puguin analitzar els documents. Allà hi ha molta documentació de tot Catalunya, perquè quan l'exèrcit franquista va ocupar Catalunya, la documentació policial s'enviava a Barcelona.