Tot el còmic català en un catàleg únic

Barcelona.Pas a pas, la indústria editorial del còmic català va cobrint mancances històriques. Com, per exemple, la publicació d'un catàleg que referenciï les publicacions de còmic català i en català del segle passat fins ara. El diccionari El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011) editat per Glénat, obra de Jordi Riera Pujal, a més de fer aquesta tasca aclareix alguns conceptes que expliquen la situació d'aquesta indústria cultural actualment. A continuació, algunes claus.

Astèrix

La publicació de les aventures del gal irreductible en català van començar l'any 1969 i arriba fins a l'actualitat. Això és la conseqüència d'un fet: en l'edició de còmic en català mana la línia franco-belga. ¿Per què Astèrix fa dècades que parla en català i no pas Batman, si és més jove que el gal?

'Cavall Fort'

Aquesta és la resposta a la pregunta. La revista de còmic infantil i juvenil fundada l'any 1961 per Josep Tremoleda amb l'impuls de l'Església catalana "tenia una voluntat pedagògica, la part de bones maneres, i alhora volia fer país", explica Riera. "I això el còmic nord-americà no ho compleix", prossegueix. El primer còmic que es va fer en català després de la Guerra Civil va marcar el model de publicació. Amb pocs números publicats, l'editor de Cavall Fort, Albert Jané, va començar a seleccionar historietes belgues que van tenir molt d'èxit.

Conclusió

La conclusió a què ha arribat l'autor del catàleg és que "hi ha molt més còmic editat en català del que sembla". El catàleg recull 1.600 referències d'àlbums en ordre alfabètic. Un àlbum és una publicació amb més de vint pàgines.

Desarrelats

Per què no hi ha cap personatge actual de còmic catalanoparlant que hagi arrelat amb força en la joventut actual com ho van fer els Eric Castel, Tintín i Jep i Fidel? Per allò que dèiem. "El còmic català i en català sempre ha anat dirigit al públic infantil i juvenil, i en els últims anys, amb els videojocs i internet, el mercat jove s'ha segmentat molt", explica Riera.

Entreteniment

És la gran assignatura pendent de la indústria del còmic en català: els superherois. "Els editors que van venir després de Cavall Fort van seguir la seva línia, però manquen grans vendes amb el format del comic-book nord-americà", es lamenta Riera. El drama és que "Superman, Batman i companyia en català tenen el seu públic i no l'han pogut trobar mai". D'altra banda, el trasllat del model de superheroi anglosaxó a la versió catalana mai ha quallat perquè el producte era xaró: el Dr. Portlligat o el Capità Catalunya eren més aviat fanzines ben editats que no un còmic amb editorial al darrere.

Manga

Aquest gènere demostra que "si s'aposta amb força per l'edició en català el negoci és rendible", diu Riera. I posa com a exemple la política d'edició de Glénat i les elevades vendes de Naruto, tot un emblema. O els tiratges "bestials" que va aconseguir Planeta de Agostini amb Bola de Drac, que superaven els 100.000 exemplars.

Nostàlgia

Riera ha volgut que el catàleg, a més d'un recull de bibliografia, fos una obra "eminentment visual, en què la selecció d'imatges portés al cap molts referents importants". El lector nostàlgic hi trobarà una selecció de més de 200 portades: aquelles delicioses il·lustracions de Massagran i Pere Vidal, però també les de l'època en què la Generalitat va veure en el còmic un mitjà per fer política: l'Estatut de la Catalunya nova (1980), per exemple.

Retard

L'altre gran llast del còmic en català és el retard amb què arriba al mercat la traducció catalana d'un títol amb molt de ganxo, abans publicat en castellà. Si sortissin al mateix temps, com ja passa amb molta narrativa, les vendes serien superiors. "Qui és comprarà dos cops un còmic perquè hagi sortit en català"?, es pregunta Riera.