Comença l'era dels festivals online de cinema?

BarcelonaEl Festival D'A de Barcelona va tenir l'any passat una gran edició inaugurada per tot un Louis Garrel i una programació suculenta amb pel·lícules com el western Els germans Sisters i Els dies que vindran. Per les quatre seus físiques del D'A (Aribau Multicines, Teatre del CCCB, Zumzeig i Filmoteca) hi van passar unes 17.000 persones. Enguany, davant l'alerta sanitària del coronavirus, l'equip organitzador va decidir jugar-se-la i celebrar una edició en línia en les mateixes dates previstes, del 30 d'abril al 10 de maig, un experiment en què no hi hauria ni presentacions ni festes però que conservaria el gruix de la programació prèviament tancada.

Era una solució d'emergència per salvar l'edició del 2020, que si no es feia podia posar en perill el futur del festival. I el resultat ha superat les previsions més optimistes: durant els deu dies del D'A, les pel·lícules del festival han sumat 215.000 visionats, que amb una estimació realista d'un espectador i mig per visionat equivaldrien a més de 320.000 espectadors, xifra que multiplica per vint el públic de l'edició anterior. “Evidentment, si no estiguéssim confinats no hauríem tingut tants visionats, però tot i així el resultat és espectacular”, admet Carlos R. Ríos, director del D'A, que atribueix una part de l'èxit a haver-se celebrat “en un moment en què tothom ja s'havia repassat a fons les seves plataformes i la proposta d'oferir 65 títols nous durant deu dies ha sigut un aire fresc”. L'èxit de públic no és només un motiu d'orgull: eleva la previsió ingressos i, segons Ríos, “probablement permetrà equilibrar el dèficit pressupostari d'aquesta edició i garantir la continuïtat del D'A”.

Jaume Ripoll, director editorial de Filmin, la plataforma que ha acollit l'edició online del D'A, confirma que el confinament ha fet créixer els visionats globals de Filmin, que han augmentat entre un 75% i un 80%, però que igualment l'èxit del festival ha superat totes les expectatives. A més, subratlla que la marca del D'A s'ha projectat a tot l'Estat com mai abans incorporant un nou públic "que no necessàriament és l'habitual del cinema més independent”. Ripoll també assenyala que una de les claus del bon funcionament és haver aconseguit recrear la “sensació de festival” que tenia el D'A: "Potser no hem tingut cues a l'Aribau o el CCCB, però cada dia passaven coses, la gent comentava molt a xarxes i els directors han tingut contacte amb la premsa i els espectadors. A més, hem guanyat una cosa: les pel·lícules que han crescut al llarg del festival gràcies a les recomanacions del públic".

El fenomen boca-orella de 'My mexican bretzel'

El cas més destacat en aquest sentit ha sigut el del premi del públic d'aquesta edició, My mexican bretzel, de Núria Giménez, un documental amb elements de ficció que entrelliga les filmacions domèstiques d'un matrimoni suís i textos extrets del diari de Vivian Barrett. La pel·lícula s'havia projectat en seccions paral·leles de festivals de prestigi com els de Rotterdam i Gijón, on tot i guanyar algun premi havia passat relativament inadvertida. Al D'A, en canvi, My mexican bretzel s'ha convertit en un petit fenomen que ha guanyat adeptes dia a dia fins que en les últimes jornades liderava els rànquings de visionats. Responent a l'interès del públic i les preguntes de molts espectadors sobre la veracitat de la història que explica, el festival fins i tot va organitzar una conversa virtual entre la directora i el crític Carlos Losilla per analitzar la pel·lícula. Finalment, My mexican bretzel ha sigut el quart film més vist del D'A amb uns 9.000 visionats, segons les xifres facilitades pel D'A. “En una edició normal, potser s'hauria projectat al CCCB i hauria tingut uns centenars d'espectadors, però el format online li ha permès arribar a molta més gent”, apunta Ripoll.

Si tenir pel·lícules disponibles al llarg de deu dies ha fet possible el boca-orella, també han funcionat les projeccions per temps limitat d'alguns títols com la inaugural Habitación 212 i Little Joe. Els festivals online són flexibles i permeten fórmules mixtes. El 19 de maig començarà una altra edició online, la del DocsBarcelona, que optarà per un sistema diferent: cada dia estrenarà un grapat de títols que estaran disponibles només 72 hores. A finals de juliol arribarà un altre festival online que Filmin ja fa anys que organitza: l'Atlántida se celebrarà del 27 de juliol al 27 d'agost i, si les circumstàncies ho permeten, la primera setmana també programarà activitats i projeccions a Mallorca.

Filmin defensa amb fets, doncs, que els festivals online són compatibles amb els tradicionals i s'ofereix, de cara a l'any que ve, a mantenir una col·laboració estreta amb el D'A, una idea que el festival veu amb bons ulls. “El futur del festival està en treballar conjuntament amb Filmin –afirma Ríos–. Haurem d'investigar totes les possibilitats perquè el D'A continuï sent presencial a Barcelona però oberts a altres fórmules i adequant-nos a les característiques de la programació”. “És que es poden combinar les dues coses fàcilment –afegeix Ripoll–. No tots els festivals han de ser online i ni han de tenir una part online, però el que és absurd és repartir carnets de festival com fa Thierry Fremaux [director del Festival de Canes], que diu que els festivals online no són festivals. I això és una falta de respecte als creadors que hi confien i a la gent que els fa possibles”.