El cinema Comèdia es convertirà en una sala d’espectacles

BarcelonaEl cinema Comèdia tancarà les portes. Però no es convertirà ni en un supermercat ni en una botiga de luxe: serà un espai cultural polivalent, amb una sala gran amb capacitat per a unes 850 persones on es farà majoritàriament teatre, dues sales de cinema digitalitzades i servei de restaurant, segons ha pogut saber l’ARA. Darrere d’aquest projecte hi ha el periodista, exdirector de TVE i productor Ramon Colom, a través de la seva empresa Abordar, que compta amb el suport d’un fons d’inversió d’“empresaris del país”, especifica, des del qual es farà l’aportació necessària per rehabilitar l’edifici i convertir-lo en un espai polivalent. Les obres seran progressives, però el gruix començaria a partir del febrer o el març vinent.

Situat en un dels enclavaments més privilegiats de Barcelona, al passeig de Gràcia cantonada amb Gran Via, el Comèdia ha resistit més de mig segle des que es va reconvertir en cinema el 1960, després de 20 anys funcionant com a sala de teatre. Els seus responsables -els Padró, una històrica nissaga d’empresaris de l’espectacle- han decidit canviar de rumb el negoci per “singularitzar-se”, diu Colom. “Crèiem que al Comèdia s’hi podia fer un gran projecte, amb ambició”.

“Els nous cinemes que han obert tenen un projecte concret -el Texas, el Phenomena, el Boliche, els Girona-, i nosaltres volíem un projecte on el teatre fos prioritari, però també el cinema, el català i l’espanyol, i el familiar. La cartellera de teatre té uns dies de descans setmanal i d’assajos, i la nostra idea és que la sala no pari mai”, explica Colom. El Comèdia és dels pocs cinemes històrics que queda que no pertany a cap cadena. Josep Maria Padró és el gerent de l’empresa, que té llogat l’edifici i subcontractada la programació a Cinesa, de manera que la negociació ha sigut complicada i a moltes bandes. Havien plogut altres ofertes sucoses per ocupar aquest espai.

El director artístic del nou Comèdia serà Joan Lluís Goas, periodista, exdirector del Festival de Cinema de Sitges (1983-1992) i productor de televisió (entre altres, de Millenium, on va coincidir amb Colom) i de musicals com Spamalot, Hair i Grease -per aquest últim va ser condemnat el 2013 per l’apropiació fraudulenta d’1,6 milions de la recaptació-. Els responsables van convocar ahir els mitjans per dimecres que ve, quan faran públics els detalls del projecte. Ramon Colom nega en rodó que el seu projecte sigui similar al del Teatre Principal, que ha acabat dedicant el teatre a altres usos, com el de discoteca.

Una cantonada magnífica

La sala gran del Comèdia s’ampliarà i recuperarà l’escenari de teatre, cosa que obligarà a eliminar dues de les sales petites actuals. Aquí s’hi farà “teatre, cinema i espectacles”, diu Colom. “Hi caben musicals de mitjà format, com els que van al Tívoli, per exemple”. Quedaran dues sales al pis superior dedicades exclusivament al cinema. Aquí també s’hi farà un espai gastronòmic. “Des de fora el Comèdia no es veu a dins i des de dins no es veu a fora. Volem recuperar la panoràmica, per veure des de dins la magnífica cantonada prenent-te una copa”. El president de la Federació de Productors Audiovisuals d’Espanya defensa que cal “preservar aquests edificis que són teatres i cinemes, perquè, si no, no hi haurà llocs per als espectacles”.

El penúltim gran cine de la vella guàrdia

El palauet projectat el 1887 per a l’empresari i polític Frederic Marcel i Vidal s’havia de reconvertir en teatre el 1936, però la guerra va obligar a ajornar la reforma i inauguració fins el 1940. Va obrir amb luxe i pompa, i una comèdia que feia apologia del règim, Aves y pájaros. Durant dues dècades va ser teatre i el 1960 -amb la pel·lícula Un grito en la niebla- es va reconvertir en cinema, seguint la tendència de l’època. També va seguir la dels anys posteriors i es va convertir en una multisala amb cinc pantalles. És l’últim cinema del Passeig de Gràcia (el Casablanca va tancar el 2011) i és el penúltim de Barcelona amb una sala de grans dimensions (té més de 800 localitats i en l’actualitat no superen les 200); només quedarà l’Aribau. L’Urgell i l’Alexandra van tancar el 2013 i el Club Coliseum el 2014.