El color blanc i les esquenes descobertes triomfen als Goya

BarcelonaQuedar-se amb el cul a l’aire té dos significats figurats: deixar al descobert o bé deixar en evidència. I exactament aquestes dues coses van passar ahir a la catifa vermella dels premis Goya. Al descobert perquè es van veure moltes esquenes despullades, molts escots vertiginosos i alguna cuixa. I en evidència perquè intentar comparar la desfilada madrilenya amb la dels premis Gaudí no convé gaire. En aquest camp, Barcelona encara juga a segona divisió, tot i que va ser Teresa Helbig -una dissenyadora catalana que precisament desfila a Cibeles- la que va marcar dos dels millors gols de la nit. Un portava el nom d’ Inma Cuesta, nominada a millor actriu pel seu paper a La novia. Potser per això es va presentar de blanc impol·lut -un dels colors estrella de la nit- amb un vestit de màniga llarga i coll de camisa decorat amb un original pitet d’atzabeges. L’altre era el vestit de vellut bordeus d’ Úrsula Corberó, cenyit i amb una obertura ideal per ensenyar la cama a l’estil Angelina Jolie. A més a més, totes dues van lluir meravellosament l’esquena. I no van ser les úniques. També ho van fer molt bé Paz Vega, de Calvin Klein; Nerea Barros, guapíssima amb un espectacular Stella McCartney; i Natalia de Molina, amb un Georges Hobeika esquitxat d’aplicacions. Les tres de blanc, per cert.

En aquests Goya també va quedar clar que els escots de vertigen i en forma de punta no tenen edat. Juliette Binoche lluïa somrient el seu Loewe metal·litzat rivalitzant amb una obscura Bibiana Fernández. I en el flanc jove, Manuela Vellés -amb un vestit groc estil túnica grega de Cortana- i Leticia Dolera -amb un disseny bohemi chic de Dolores Promesas- també apuntaven elegantment cap al melic.

Un vestit paraula d’honor (quasi) sempre és una aposta segura. I això ho sap molt bé Penélope Cruz, que el 2009 va recollir el seu Oscar amb un Balmain vintage blanc. D’ella s’esperava un bon cop d’efecte, però el Versace negre paraula d’honor que li van fer per a l’ocasió es va quedar a mig camí. Qui no va decebre va ser la seva amiga Goya Toledo, amb un fantàstic vestit blanc amb estampat floral de Carolina Herrera, ni Silvia Abascal amb el seu romàntic Elie Saab. Cal dir que el nivell de marques de la passarel·la madrilenya va ser potent. Nieves Álvarez va arriscar amb un espectacular vestit negre amb plomes vermelles de Georges Chakra Couture, la mateixa marca que va vestir Clara Lago, una altra que va saber ensenyar cuixa. També va causar expectació el galàctic Teresa Helbig de Macarena Gómez, que portava el seu marit d’accessori.

Des del bàndol masculí, poques novetats. Com era d’esperar molt d’esmòquing negre, tot i que alguns actors com Hugo Silva (de Paco Varela) i Asier Etxeandia (de Lander Urquijo) van apostar per elegants vestits blau nit amb solapes negres. I és probable que algun dels assistents a la gala pensés que, a banda de Tim Robbins, un altre actor de Hollywood s’havia deixat caure pels Goya. I no, no era Johnny Depp, sinó Óscar Jaenada disfressat de pirata del Carib.