Un macromuseu per mostrar al món l'esplendor de la monarquia hispànica

MadridHa estat un camí llarg i tortuós, però després de 25 anys i 172 milions d'inversió, Madrid ja té un macromuseu per mostrar al món l'esplendor de la monarquia hispànica: la Galeria de les Col·leccions Reials. L'edifici, firmat per Emilio Tuñón i Luis M. Mansilla (mort el 2012) en si ja és tot un espectacle i ha guanyat diversos premis abans de ser accessible. Es tracta d'una construcció de formes simples i geomètriques que s'adapta a la difícil orografia que envolta el Palau Reial (i que ja va portar de corcó l'arquitecte Francesco Sabatini) i que no és visible des de davant, ja que està construït sobre el desnivell que hi ha a la part del darrere del complex reial i la catedral de l'Almudena, el que ara s'anomena la cornisa de Madrid.

Les seves enormes sales i finestrals, que ofereixen una vista esplèndida de la ciutat, alberguen les obres d'art que cinc segles de monarques espanyols van anar acumulant al llarg del temps: des de pintures a tapissos, passant per carruatges, vestits o armadures com la que Carles I va portar a la batalla de Mühlberg i que Tizià va pintar en un quadre que es pot veure al Prado, o els fusells de caça de Carles III. Fins i tot s'hi poden veure unes columnes barroques de fusta tallada que formaven part del retaule de l'església del Reial Hospital de la Verge de Montserrat, construït a la capital per atendre els naturals de la Corona d'Aragó.

La presidenta de Patrimoni Nacional, Ana de la Cueva, va dir a la roda de premsa de presentació que es tractava d'un "projecte de país". De moment s'hi exposaran 650 peces de les 170.000 que custodia la institució en els 40.000 metres quadrats que té el museu. El recorregut és cronològic, amb una planta dedicada als Àustries i una altra als Borbons, i funciona tant com un viatge pels diferents moviments artístics que van des del Renaixement fins al Neoclàssic, com per la història d'Espanya i els seus diferents regnes. El visitant, en efecte, queda impressionat per la grandiositat i les riqueses que simbolitzaven el poder de la monarquia, i que té el seu màxim exponent en el fet que contractaven els millors artistes de cada època: Ribera, Rubens, Velázquez o Goya hi van treballar. I quan no podien contractar els artistes, llavors compraven les seves obres, com el cas del Caravaggio que s'hi exposa, Salomé amb el cap de Joan Baptista, considerada una de les millors obres de l'època final del pintor.

La Galeria també serveix per exposar la feina que es fa als Reales Sitios, els diferents palaus i pavellons que els monarques van fer construir al voltant de Madrid per fugir del brogit de la Cort, com ara el Pardo, la Granja o el palau d'Aranjuez. L'objectiu, tant de les pintures com de l'arquitectura, especialment tota l'obra pública que posa en marxa Carles III a la capital, és legitimar el poder de la monarquia, primer, i de l'Estat, després, sobretot amb el canvi de dinastia a partir de 1700. És amb els Borbons quan la sumptuositat reial, també de manera concordant amb els gustos de l'època, arriba al seu màxim nivell, amb el mobiliari estil Lluís XIV, avi de Felip V.

El projecte de la Galeria data del 1998, quan el govern de José María Aznar pren l'acord de construir el museu. Les obres, però, no van començar fins al 2006, i s'han fet en quatre fases. La idea original, però, no va ser d'Aznar, sinó paradoxalment d'un president de la República, en concret de Manuel Azaña, que va signar un acord el 6 de maig de 1936 per crear un museu d'aquestes característiques. Tanmateix, la guerra va frustrar la iniciativa. El museu ha obert les portes aquesta setmana de forma gratuïta i amb una afluència massiva de públic, però no serà fins al 25 de juliol, dos dies després de les eleccions, que serà inaugurat oficialment per Felip VI i Letícia.