Colau, ovacionada davant Collboni en la inauguració del Festival Grec

BarcelonaEl director del Festival Grec, Francesc Casadesús, vol que l’edició que ha arrencat aquest dijous amb l’espectacle de circ The pulse sigui “lluminosa, alegre i fantàstica”. El temps ha sigut més aviat ennuvolat, però. Així i tot, quan a les 22 h ha començat l'actuació semblava que la pluja respectaria la nit. Fins que l'aigua ha aparegut cap a les d'onze, i aleshores el ruixat ha obligat a suspendre l'espectacle de la companyia australiana Gravity & Other Myths i el Cor de Noies de l'Orfeó Català, per salvaguardar la integritat física dels artistes.

Era una inauguració del Grec amb un significat artístic i polític rellevant: aquesta és l’última edició que dirigeix Casadesús i la primera de Jaume Collboni com a alcalde de Barcelona. Malgrat tot, la protagonista de la nit ha sigut l’exalcaldessa Ada Colau, que ha estat rebuda sorollosament pel públic entre aplaudiments i xiulets. Molts més aplaudiments que xiulets. En canvi, l’arribada de Collboni, a qui Casadesús ha fet d’amfitrió, ha estat més discreta, i ha ocupat el seu lloc predilecte a la setena fila, a prop de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i altres representants institucionals.

El nou alcalde anava acompanyat de la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay i del nou comissionat de Cultura i Indústries Culturals, Xavier Marcé. Tots ells han aprofitat l’estona per saludar-se amb personalitats culturals com el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, i el gerent del Liceu, Valentí Oviedo.

L’altre moment estel·lar d’aquest Grec de canvi de color polític ha sigut la trobada de Collboni amb Xavier Trias. Deixant de banda l'esgrima política, la conversa l'han centrat la neta de Trias i la neboda de Collboni, totes dues amants de la gimnàstica, una disciplina tan física com el circ. De tots els candidats a l'alcaldia, el més discret ha estat Ernest Maragall. Com cada edició, la inauguració del Grec dona el tret de sortida de l'estiu cultural barceloní i ha reunit nombroses personalitats de tots els àmbits. Del camp cultural, per exemple, hi havia els actors Carlos Cuevas, Julio Manrique i Cristina Genebat; el coreògraf Cesc Gelabert, i la parella formada pel gerent del Macba, Eduard Vicente, i la model Judit Mascó.

El Teatre Grec no és una plaça senzilla. Cada any hi ha la incògnita de si l’espectacle inaugural complirà les expectatives, i aquest any la companyia de circ Gravity & Other Myths i el Cor de Noies de l'Orfeó se n’han sortit amb nota: el públic ha aplaudit una vegada i una altra els acròbates quan feien els números més arriscats, i els més de 2.000 espectadors s’han posat drets per ovacionar els artistes. “El circ australià té una força especial”, havia dit Casadesús a la presentació de l’espectacle. "En els últims trenta anys del circ australià hi ha hagut una trajectòria molt interessant. Als anys 2000 vam agafar moltes coses de la dansa contemporània, el circ era com una teoria de desconstrucció. Es tractava molt més de combinar disciplines. Les coses van canviar fa quinze anys amb internet i YouTube, i els diferents llenguatges van començar a dialogar, a Austràlia i arreu del món", subratllava el director de la companyia, Darcy Grant. 

Torres humanes a l'australiana

La companyia Gravity & Other Myths és una vella coneguda de Barcelona: el 2016 van participar en les Festes de la Mercè, i el 2019 van ser al Grec amb l’espectacle Backbone. La vintena d’intèrprets de The pulse reflecteixen la diversitat de la companyia i brillen amb un llenguatge circense pel treball físic. Es fan seu l’espai imponent del Grec sense aparells, només amb les seves acrobàcies, com les constants torres humanes, com si fossin castellers dels antípodes, els salts i les caigudes. Com diu Grant, la seva feina es basa en “una connexió màgica entre les persones”, per això a vegades els artistes se surten del paper i es comporten com si fossin uns amics, i també en “representar el potencial del grup”. A més a més, Grant subratlla que volen connectar amb els espectadors “com persones i no com herois”.

Pel que fa a les cantaires, surten una vegada més de la seva zona de confort i es mouen damunt l’escenari. Es relacionen amb els acròbates d’una manera molt pròxima i es mouen entre elles amb la fluïdesa "d’una ameba", com diu la directora del cor, Buia Reixach. La música de l'espectacle és d'Ekrem Eli Phoenix, i les peces que canten són molt diverses: des d'adaptacions de les originals de l'espectacle fins a cançons populars com La Maria té un xaiet i d'altres de caràcter religiós. 

A la part central de l'espectacle, que ja no s'ha pogut fer a causa de la pluja, hi ha el moment més emotiu, tal com es va veure a l'assaig de dimecres: la directora del cor es queda sola amb un acròbata al mig de l'escenari i arrenca una improvisació vocal a partir del moviment dels artistes, mentre que les cantaires interpreten l’ostinato del Lament de la nimfa de Monteverdi. En alguns moments sembla que Reixach els dirigeixi, i en uns altres el seu cant sembla representar com l’energia dels artistes va minvant a mesura que l'espectacle avança. 

The pulse, que es podrà veure al Grec fins aquest dissabte, va ser concebut durant la pandèmia del covid, i el 2021 va guanyar els guardons a la millor producció, el millor disseny i la millor coreografia als Premis Internacionals de Circ. Després de Barcelona, continuarà una gira que passarà per Mont-real (el Canadà), Graz (Àustria) i Galway (Irlanda).