‘Coherence’, un joc d’identitats en les dimensions desconegudes

BarcelonaUn any després de rebre el premi al millor guió del Festival de Sitges, arriba a la cartellera una de les propostes més originals de la ciència-ficció recent. A Coherence, un grup d’amics queden per sopar en una casa la mateixa nit que un cometa travessa el firmament. En l’anterior visita del cometa, comenta algú, es van produir successos estranys a Finlàndia: una dona va denunciar a la policia que el seu marit no era qui deia. Com n’estava segura? Perquè afirmava que l’havia matat aquell matí.

Quan un tall elèctric els deixa a les fosques i els mòbils es fonen, per a ells comença també un estrany joc d’identitats i especulacions que esclatarà en descobrir que a la casa veïna han quedat per sopar uns amics que són els seus dobles exactes. El creador d’aquest misteri de realitats paral·leles és James Ward Byrkit, que debuta en la direcció amb Coherence. “M’agradava agafar una idea còsmica i introduir-la en el context d’una pel·lícula indie de personatges i relacions -explica el director-. I en lloc de tenir un guió tancat, com és típic en els films de misteri amb múltiples capes, aquí vam preferir rodar-la amb molta improvisació dels actors, deixant que ells descobrissin la història a mesura que la rodàvem”.

Un joc de rol improvisat

El rodatge de Coherence va ser, doncs, una mena de joc de rol en què, més que interpretar, els actors experimentaven el guió gairebé en temps real. “L’actuació va ser molt més naturalista i el repartiment s’hi va implicar moltíssim, aportant idees que mai se m’haurien ocorregut”, confessa Ward Byrkit. Tot plegat, sona com si Robert Altman o John Cassavetes dirigissin un episodi de La dimensió desconeguda, una sèrie que el director accepta com a influència directa. “Rod Serling, el seu creador, va ser un geni -diu-. Ell va ensenyar-nos que pots explicar la història més fantàstica en l’escenari més vulgar, que pots generar molta tensió amb pocs personatges”.

El gran repte per al director d’un film com Coherence és aconseguir que l’espectador no perdi el fil d’una trama complexa i recargolada. “Això no ens preocupava, perquè en realitat volíem confondre totalment l’espectador -riu-. És com un tren de la bruixa en què et pots arribar a sentir desorientat i perdut, però al final sempre trobes la sortida i el sentit d’allò que has viscut”.

Abans de Coherence, Ward Byrkit va passar molts anys dibuixant storyboards per a Gore Verbinski en films com Pirates del Carib i Rango, del qual ell és un dels firmants del guió. “El Gore és una mena de mentor per a mi. L’admiro molt, però després de Rango necessitava fer alguna cosa totalment diferent”, diu. Sigui com sigui, passar de treballar en blockbusters a rodar un film amb 30.000 euros de pressupost és un gran salt. “Va ser fàcil, perquè en realitat és el que sempre havia fet -recorda-. Com els nens de Super 8 : quedar amb els amics i rodar una pel·lícula. L’única gran limitació era que només teníem cinc dies per rodar-la”. Problemes d’agenda? “Problemes biològics -diu-. Rodàvem a casa meva i la meva dona, que estava embarassada de nou mesos i volia donar a llum a casa, em va posar un ultimàtum: cinc dies i prou. Després vull tothom fora de casa”.