Crítica de cinema

'CODA. Los sonidos del silencio', la candidata més modesta als Oscars

La pel·lícula explora l'experiència de créixer en una família de sords

L'actriu Emilia Jones a la pel·lícula 'CODA. Los sonidos del silencio'
2 min

'CODA. Los sonidos del silencio'

(3 estrelles)

Direcció i guió: Sian Heder. 111 minuts. Estats Units, França i Canadà (2021). Amb Emilia Jones, Marlee Matlin i Troy Kotsur. Estrena als cinemes el 18 de febrer.

Coneixem els Rossi, la família protagonista de CODA, mentre pesquen a la barca. La directora Sian Heder ens els presenta com a pescadors abans que ens adonem que tots són sords, excepte la filla petita, la Ruby (Emilia Jones), aquesta child of deaf adults del títol. Inspirada en el film francès La família Bélier, CODA descriu uns personatges que no es volen reduir a la seva pèrdua auditiva. Com a pescadors precaritzats, els Rossi engeguen una lluita obrera d'àmbit local que recorda la dels protagonistes de La terra trema de Luchino Visconti, en una subtrama que, tanmateix, queda diluïda en la més previsible i conservadora narrativa central al voltant de la Ruby. La pel·lícula destaca per aquest context poc habitual de classe obrera i orgullosa de ser-ho malgrat els problemes. Però explora sobretot l'experiència d'una adolescent que creix entre dues formes de percebre el món, la dels que hi senten i la dels que no. Heder intenta no caure en el paternalisme respecte als Rossi, i genera un escenari de conflicte paternofilial en què la Ruby veu com els seus pares, com tants d'altres, limiten les seves expectatives als interessos propis, cosa que obliga la noia a lluitar contra unes dinàmiques de dependència molt específiques. Però el film s'acaba movent pel camí tan transitat i complaent de la jove que lluita per complir el seu somni, en aquest cas el de triomfar com a cantant, el talent de la Ruby que els seus pares semblaria que no poden apreciar.

stats