El COAC, entre la continuïtat i el canvi

BarcelonaEls arquitectes catalans viuen dimecres i dijous el seu Joc de Trons particular: celebren les eleccions per renovar la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Se celebren cada quatre anys i aquesta vegada han coincidit amb el moment que l’actual degà, Lluís Comeron, ha assumit la presidència del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya i a més finalitzava la seva segona i última legislatura. Dues de les candidatures són continuistes -Enric Mir i Assumpció Puig formen part de la junta actual- i l’altra, la de Ramon Torra, representa l’entrada d’un professional extern. Els tres candidats es van sotmetre ahir a la tarda a l’escrutini de les sis associacions especialitzades del Col·legi, amb un debat en què van esbossar les seves propostes en un clima marcat per la “desafecció” cap a la institució, com va dir Enric Mir.

Lluís Comeron ha ocupat el càrrec durant vuit anys en què la crisi ha castigat severament el sector i ara tots tres candidats tenen el repte de remodelar la institució. Estan cridats a votar 10.209 arquitectes de 10.500 col·legiats, però la participació en les últimes eleccions va ser baixa: només van votar uns 1.800. Assumpció Puig és la degana en funcions i ha sigut la secretària durant vuit anys. Assegura que la seva candidatura és “molt renovada”, amb nou membres que no eren a la junta, i també que és paritària. Enric Mir creu que al COAC se l’ha de girar com un mitjó. Per acabar, Ramon Torra posa l’accent a recollir “la diversitat de la professió”, integrar els nous oficis dels arquitectes que no construeixen i “prestar serveis” als associats. “Som l’única candidatura de canvi real”, va subratllar l’arquitecte, que és l’actual gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El debat va estar centrat sobretot en qüestions professionals i sectorials, tret d’una pregunta en el torn del públic pel que fa la postura del COAC sobre el dret a decidir. En aquest sentit, Puig va recordar que el Col·legi va signar el manifest dels col·legis professionals tècnics de Catalunya pel dret a decidir i que han recorregut la sentència desfavorable a la demanda que havien presentat una part dels col·legiats contra aquesta firma. “Entenem que el Col·legi no pot obviar el tema dels drets fonamentals”, va dir Puig. Abans Torra havia dit que la seva candidatura no farà una política “partidista” i Mir va concloure que aquesta qüestió “és un tema d’ADN”: “Volem ser un model en què els col·legiats transmeten les seves inquietuds, i podem consultar-ho tot. No assumim la responsabilitat de decidir pels 10.000”.

Els tres candidats estan d’acord que cal canviar el model de governança del COAC. Mir creu que en el futur ha de ser “horitzontal”, s’ha de basar en el “territori” i ha de reforçar les sis agrupacions de professionals que formen part del Col·legi -treballadors de l’administració, urbanistes, experts pericials, forenses i mediadors, els que es fan càrrec del patrimoni, els joves i els que s’ocupen de la sostenibilitat-. Puig basaria els seus canvis en el “consens” amb les agrupacions i Torra creu que el COAC s’ha actualitzar per fer front a les demandes del segle XXI. “Les especialitats són bàsiques”, va dir, i va proposar relacionar-s’hi a través de contractes programa.

Una altra qüestió destacada, provinent de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), va ser com es relacionarà el futur COAC amb una realitat fortament canviant. Mentre que Torra entoma el repte pensant en una organització “clara”, formació continuada i la prestació de serveis jurídics, fiscals, comptables i tecnològics als col·legiats, Mir creu que les decisions s’han de prendre “des de baix”. Puig assegura que la presència de joves a la seva candidatura és garantia que sabran conduir els canvis que la professió ha d’assumir.