El boom dels clubs de lectura: el plaer de llegir en grup
Els usuaris es dupliquen en quatre anys: a les biblioteques hi ha 829 clubs gratuïts per aprofundir en els llibres i socialitzar amb altres lectors
Barcelona“És una experiència fantàstica”, diu l’escriptor Pere Guixà sobre els clubs de lectura. Ell en condueix tres en biblioteques de Barcelona des de l’any 2008: “Dónes una mirada àmplia de l’autor i de la seva obra, sense intimidar la gent, i les reaccions són sempre bones. Tant se val si són lectors amb moltes ganes de comunicar-se com si vénen sobretot a escoltar: mai no m’he trobat amb un ambient negatiu”. Els clubs de lectura apleguen grups de lectors (normalment entre 15 i 25 persones) que discuteixen sobre una lectura recent i pactada amb setmanes d’antelació. Poden tenir lloc en biblioteques, en llibreries o fins i tot en bars: l’organització ve tant d’institucions públiques com de persones que tenen afició a llegir i volen socialitzar les opinions -positives o no- que els desperta l’últim llibre.
Tot i haver-se practicat des que la lectura s’ha estès a àmplies capes de la societat, els clubs de lectura no s’han sistematitzat a Catalunya fins fa relativament poc. Només cal mirar el llarg camí que han emprès des del primer club organitzat a la Biblioteca Francesca Bonnemaison el 1998. En aquells moments el projecte es va tirar endavant entre el Consorci de Biblioteques de Barcelona i l’Institut de Cultura de la ciutat. Disset anys després d’aquesta experiència pionera, només a les quaranta biblioteques públiques de la capital catalana es programen anualment 105 clubs. Això signifiquen 882 sessions a les quals han assistit gairebé 13.000 persones el 2014.
“Una de les funcions essencials de les biblioteques públiques és que han de tenir, com a eix central, la promoció de la lectura -explica Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona-. D’una banda, ho fem a través de la programació cultural i, de l’altra, amb els clubs de lectura, una de les primeres iniciatives públiques que donen veu als usuaris i que socialitzen la lectura. Són totalment gratuïts”. Juanjo Arranz, director de programes i cooperació de Biblioteques de Barcelona, emmarca els clubs com una “de les activitats destacades de foment de la creativitat, perquè cada lector implica una interpretació, i el fet de posar-la en comú sovint dóna a lloc a altres interpretacions”.
Crear lectors crítics
El pla de biblioteques incentiva «un petit exèrcit de lectors ‘vip’»
A tot Catalunya, el creixement dels clubs ha sigut accentuat en els últims temps. “Només en els últims tres anys s’ha passat de 544 clubs a 829 -diu Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya-. Si ara mateix hi ha 380 biblioteques públiques a tot el país, pràcticament no n’hi ha cap que no tingui el seu club de lectura. És una de les activitats estrella”.
Per a Fenoll, una de les bondats dels clubs de lectura és la capacitat d’estimular una massa “crítica i neutra, un petit exèrcit de lectors vip ” que en principi es comprometen a llegir entre vuit i deu llibres voluntàriament, del novembre al juny. “El club lliga amb el cor de la biblioteca, però també és un fenomen social -diu-. El fet de trobar-te un cop al mes fa que trobis noves amistats”. El 2014 l’assistència als clubs de lectura de les biblioteques públiques catalanes ha sigut de 110.989 persones. Una és Assumpció Costa: “Vaig al club de lectura de ciència-ficció de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell -explica-. Hi he descobert aquest gènere, que toca temes molt més humans del que en un primer moment podries imaginar, però el que és interessant és el fet de poder parlar amb gent motivada. Tenim un grup de WhatsApp que va més enllà del club de lectura: quedem per anar al cinema, a veure exposicions... El grup està molt consolidat, som vint persones d’edats molt diferents”. Abans de descobrir la ciència-ficció, Costa havia anat al club de lectura del TR3SC. I ara també té un grup de lectura amb amigues: queden dues vegades a l’any i sempre intenten portar-hi els autors.
“Vaig a clubs per la cosa social. Llegir (i escriure encara més) és força solitari -admet Víctor Garcia Tur, que al gener publicarà la novel·la Els ocells, últim premi Marian Vayreda-. Anant a un club aconsegueixes que la lectura sigui una bona excusa per trobar-te amb gent. Sempre s’acompanya d’una mica de vi i les converses deriven cap a molts altres temes. Això és crucial”. Garcia Tur va començar anant a clubs de biblioteques i des de finals del 2013 forma part del Grup Lletracremats, que compta amb 52 lectors potencials d’aparèixer a les sessions en què cada mes posen l’última lectura en comú, que tant pot ser un llibre d’Ievgueni Zamiatin com d’Antoni Munné-Jordà, Mathias Enard o Shirley Jackson. El club en què participa Garcia Tur no té coordinador, i les lectures es decideixen per votacions a través de Facebook després de llançar unes quantes propostes el dia que comenten l’últim llibre.
Un lloc de trobada
Locals de renom i noves botigues opten per socialitzar la lectura
Les llibreries també han sabut detectar l’interès creixent dels lectors per participar en clubs de lectura. A Barcelona, La Central n’organitza dos a la botiga del carrer Mallorca. Els condueix Marta Ramoneda. “Vam començar el 2008 i vam tenir tanta demanda que des de llavors hi ha unes trenta persones a la llista d’espera”, explica. A més de comprar els títols, cal pagar 60 euros. “D’aquesta manera els lectors tenen el compromís de venir a les cinc sessions -diu-. Sempre portem algú vinculat a l’obra. O bé els autors, o el traductor, l’editor o un especialista. El convidat sempre hi diu la seva, i el diàleg amb els lectors sempre és positiu. Tant si el llibre ha agradat com si no, després de la sessió han trobat matisos que abans desconeixien”. A més dels clubs, La Central organitza un ambiciós programa de cursos, tallers i seminaris (a part de l’intens calendari de presentacions).
Les noves llibreries neixen pràcticament amb el club de lectura incorporat. Marta Simon, de la menorquina Va De Llibres, recorda que quan el local va obrir les portes, fa dos anys, van oferir-lo per celebrar-hi “les sessions d’un grup de lectors que es trobaven en cases particulars”. Actualment, una dotzena de persones es troben un cop al mes per comentar llibres que “alternen les novetats i els clàssics”. Els últims mesos han llegit Flaubert, Knausgård i Yasmina Reza. “Els estius fem un club de lectura per a nens, un de 7 a 9 anys i un altre de 10 a 12 -diu Simon-. Ha tingut molt d’èxit i l’any que ve hi tornarem”.
Quins títols es trien?
L’especialització, una de les opcions amb més de futur
Aquest any les biblioteques públiques disposen de 931 lots de llibres per a clubs de lectura, que representen 18.345 exemplars. La Generalitat ha destinat 20.000 euros a la compra de nous lots el 2015. El 2014 van ser 30.000 euros, i l’any anterior, 26.000.
“Els llibres s’escullen en funció dels conductors, que saben equilibrar les lectures -diu Arranz per explicar la mecànica dels clubs a Barcelona-. S’atenen suggeriments del mateix grup, que poden demanar de llegir algun títol concret l’any següent. També entra en joc el criteri de la mateixa biblioteca: hi ha centres que tenen una especialització temàtica”. A tot Catalunya funcionen clubs centrats en temes com el teatre, els clàssics, els autors catalans, l’ anime i el manga, el còmic, la novel·la negra i la novel·la històrica, i també clubs en què es llegeixen llibres en anglès, francès, italià i alemany. Una de les últimes novetats són els clubs virtuals: “Al club de traducció són els propis traductors qui donen pistes de lectura -explica Carme Fenoll-. I al de pensament s’hi ha llegit Sèneca, Ciceró, Eliade, Balmary i Marina Garcés. S’hi han apuntat 110 persones”. Els clubs de lectura encara no han tocat sostre.