El Club Capitol parla de vagines per reivindicar-ne la normalitat

BarcelonaEl Club Capitol va estrenar el 2002 Los monólogos de la vagina d'Eve Ensler, que reivindicava amb aquest text el fet de parlar amb naturalitat dels genitals femenins. Divuit anys després, la sala recupera el muntatge i defensa que les seves reivindicacions coninuen vigents. "Quan parlem de vagines encara no ens sentim còmodes", subratlla l'actriu Alicia González Laá, que porta a escena aquests monòlegs acompanyada de Meritxell Huertas i Aina Quiñones. L'espectacle s'estrena el 20 de febrer i es podrà veure fins al 14 de juny, quan el Club Capitol tancarà definitivament.

Dirigit per Edu Pericas, Los monólogos de la vagina és el resultat de més de 200 converses que l'autora va tenir amb dones sobre la seva sexualitat i el propi cos. La peça es va escriure a finals del segle passat, però, segons González Laá, "continua sent molt actual" perquè "encara costa pronunciar la paraula vagina i que ningú se senti incòmode". Tot i això, Pericas ha optat per modificar lleugerament el text i acostar-lo a 2020. "Parlem de la Manada perquè passa aquí i de com la societat reacciona a les violacions. Hem intentat que el text fos més proper perquè la gent s'hi senti identificada", assenyala el director.

Els monòlegs exploren qüestions com la menopausa, la menstruació, el naixement i l'orgasme. L'espectacle parteix de l'humor, i alguns d'aquests temes es toquen des d'una òptica irònica, però també aborda les violacions i les mutilacions en un to radicalment diferent. Segons Pericas, l'espectador "farà un viatge emocional des de les situacions més divertides fins a posar el dit a la llaga a la societat masclista", ja que en el muntatge "hi ha moments durs, de crítica social".

Si bé les grans protagonistes de l'espectacle són les dones, la companyia destaca que els homes no en surten malparats i que el muntatge també els interpel·la a ells. "No és una obra només per a dones, esperem que també vinguin molts homes –assegura González Laá–. És interessant per a tothom, perquè estem molt acostumades a parlar de nosaltres des del punt de vista masculí. Aquí parlem de la dona des de la dona".