El claustre de Palamós: 10 raons que en ratifiquen la falsedat

BarcelonaEl catedràtic de la Universitat de Girona i exdirector del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Eduard Carbonell, va rebre el setembre de l'any passat l'encàrrec de redactar un segon informe sobre l'autenticitat del polèmic claustre d'estil romànic trobat a la finca del Mas del Vent, a Palamós. Carbonell, que va comptar amb la col·laboració d'una cinquantena d'especialistes i institucions del camp de l'arquitectura i els estudis científics de la pedra, la història de l'art i l'antiquaritat, afirma que el claustre és una còpia a major escala del claustre de San Juan de la Peña, a Osca, realitzada a principis del segle XX, probablement als primers anys 30 en un solar del barri de Cuidad Lineal a Madrid, i destinada al mercat de l'art.

Carbonell descarta que hi hagi elements medievals al claustre del Palamós, tal i recollia el primer informe que es va redactar sobre el claustre, i va subratllar els consens que hi ha entre els especialistes sobre consultats.

La direcció general de Patrimoni de la Generalitat incorporarà les conclusions de l'estudi a l'expedient de protecció del claustre en què està treballant, segons va dir Joan Pluma, el director general de Patrimoni, i determinarà quin grau de protecció li atorga finalment. L'informe d'Eduard Carbonell inclou 800 pàgines amb 13 annexos documentals.

Aquestes són 10 raons en què es basa la falsedat del claustre de Palamós:

1. La pedra està treballada i tallada amb estris i tècnics habituals als segles XIX i XX, no com es feia al segle XII. Així mateix, l'Instituto del Patrimonio Español afirma que els components químics de la pàtina de la pedra no són medievals, sinó que es remunten als segles XIX i XX.

A més, l'informe apunta que els estris i la tècnica del claustre de Palamós són els mateixos que es van fer servir en la restauració d'edificis històrics de Salamanca.

2. No s'han trobat marques de picapedrer en el claustre, habituals a l'Edat mitjana, ni tampoc morters antics.

3. El claustre es construeix un projecte previ i d'una manera estandarditzada. Aquest fet és habitual en les tècniques de construcció modernes, no en el romànic.

4. La integritat del conjunt ha cridat l'atenció dels especialistes. És habitual que es produeixin pèrdues al llarg dels segles. Tampoc s'ha pogut observar el desgast asimètric hauria de tenir un claustre exposat a l'aire lliure -una banda hauria d'estar més desgastada que l'altra-. L'informe també recull que el banc damunt el qual es recolza la columnata és excessivament baix i que no s'ha trobat l'entrada per passar a l'interior del jardí que hi hauria a l'interior del claustre.

5. Totes les pedres del claustre tenen les mateixes dimensions, cosa que no passa en els monuments romànics.

6. La modulació del claustre de Palamós, segons un aixecament de l'arquitecte Medino de Cáceres, està realitzada segons els sistema mètric decimal, adoptat a Espanya el 1849.

7. Els capitells són de grans dimensions, un fet poc habitual a l'Edat mitjana.

8. Pel que fa a la relació del claustre de Palamós amb el monestir de Santo Domingo de Silos. A Silos predomina un sentit geomètric de la composició, a Palamós és més irregular.

9.Les figures d'animals i éssers fantàstics d'alguns capitells –un drac i el pentinat d'una sirena– recorden a formes del començament del segle XX.

10. Sobre la relació del claustre de Palamós i la catedral de Salamanca: les peces conservades del claustre de la catedral de Salamanca són molt més refinades que les del claustre de Palamós.

Les conclusions de l'informe es desenvoluparan amb unes jornades científiques aquesta tarda i dijous al Palau Moja. Comptaran amb la participació de diversos experts, entre els quals historiadors, restauradors, conservadors i geòlegs. Al llarg de la tarda d'aquest dimecres i del matí del dijous, els participants exposaran els treballs de recerca que s'han realitzat, així com els estudis de la pedra, de la qual han analitzat la seva procedència, alteracions i talla, els estudis de l'arquitectura del claustre, els estudis d'història de l'art i el seu entorn. Les jornades també inclouran intervencions sobre el col·leccionisme i el trànsit d'obres d'art a Espanya, sobre la ubicació del claustre a Ciudad Lineal (Madrid), sobre l'adquisició del claustre i la seva instal·lació a Mas del Vent de Palamós, i sobre la hipòtesi que el claustre de Palamós fos el de la catedral vella de Salamanca.