Els clarobscurs de Jacques Cousteau

Jacques-Yves Cousteau (1910-1997) ens va descobrir un món inèdit: les profunditats del mar, les meravelles subaquàtiques, les joies dels oceans. Però Cousteau no és només el divulgador científic francès més conegut arreu, sinó un home múltiple, amb nombroses fites i uns quants clarobscurs al seu currículum personal: cineasta de prestigi -va guanyar la Palma d’Or a Canes l’any 1956 amb El món del silenci, en què va col·laborar Louis Malle-; geni del documental científic, amb més de 110 produccions al currículum; explorador i comandant del famós Calypso ; patriarca d’una nissaga familiar conflictiva; icona pop que va inspirar Wes Anderson i Bill Murray a The life aquatic with Steve Zissou (2004); i ara objecte d’un biopic titulat Jacques, dirigit per Jérôme Salle i amb Lambert Wilson en el paper del fotogènic capità de la gorra vermella... Sembla que mai s’acabin tots els Cousteau que hi ha dins la figura de Cousteau, però com era l’home que ens va fer estimar els oceans?

“Mar i Cousteau són dos noms que van sempre junts”, afirma Claudio Lauria, president i fundador del FICMA, el Festival Internacional de Cine del Medi Ambient. “Parlar de personatges tan significatius és complicat, perquè sempre hi ha detractors del seu llegat. I en el cas de Cousteau, ha deixat un patrimoni de la seva obra tan important que per a mi està per sobre de qualsevol altre aspecte”. Des de la mort del popular científic, ara ja fa 20 anys, la seva figura ha sigut revisada, tant en el terreny personal i familiar -com ho fa el film de Jérôme Salle, que busseja en la relació del mariner amb el seu primer fill, Philippe, que va morir en un accident d’avió el 1977- com també el professional. “El tema de la família Cousteau és complicat”, diu Lauria, per a qui el fet que el Calypso portés gairebé deu anys amarrat i oxidat a Marsella exemplifica la conflictiva situació entre els descendents del divulgador. Al juny de l’any passat, per sort, va començar l’operació de restauració del mític vaixell i sembla que no trigarà a fer-se altre cop a la mar.

Més enllà dels estira-i-arronses familiars, tampoc són poques les veus que han criticat els mètodes que utilitzava per aconseguir les impactants imatges dels seus documentals marins. Just un any després de la mort de Cousteau, la BBC va emetre un reportatge que, sota el títol Unknown: Jacques Cousteau, posava en dubte l’ètica de les estratègies de posada en escena dels seus films. Algunes són ben conegudes pels seguidors del divulgador: a El món del silenci, per exemple, utilitza dinamita en un escull de corall per espantar els peixos vius i comptar-los, tot aniquilant el corall.

Josep Maria Gili, biòleg marí, investigador a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, recorda, però, que Cousteau era “molt conscient dels mètodes que utilitzava” i que hi ha “imatges que no es poden aconseguir de manera natural”. Gili, que també coordina el projecte de divulgació educativa Mar a fons, recorda que gràcies al seu esperit de relacions públiques del mar i a la contundència dels seus documentals, avui estem més conscienciats dels perills que pateixen els oceans i les criatures que hi viuen. “Cousteau va començar a veure que el Mediterrani s’estava convertint en una deixalleria”, apunta, per lamentar-se que “tot i la seva denúncia, els fons marins estan molt pitjor”.

Un llegat que creix cada any

Tot i aquests aspectes discutibles de Cousteau, el seu llegat és indiscutible. Claudio Lauria recorda que des del FICMA han reivindicat sempre el científic i avança que la pròxima edició del festival s’obrirà amb Wonders of the sea, el documental del seu fill Jean-Michel Cousteau amb Arnold Schwarzenegger com a narrador. “Cousteau és un referent, és una finestra oberta per la qual molts dels que ens dediquem al documental de natura encara mirem”.

“El llegat de Cousteau és més gran i important del que ens sembla. No només en matèria ecologista. El documental científic li deu molt, com també a Félix Rodríguez de la Fuente, un altre divulgador, per cert, criticat pels seus mètodes de posada en escena. D’altra banda, en l’àmbit tecnològic va innovar molt: va inventar una primera càmera submarina, va patentar els sistemes de busseig amb botelles d’aire comprimit, i els seus bussejadors van entrenar en el seu moment els primers astronautes francesos”, explica Josep Maria Gili. “I França, no per casualitat, és una gran potència mundial en enginyeria submarina. Nosaltres tenim més costa i més mar, però no vam tenir Cousteau”.