Clara Sánchez: "Vivim en una cultura de l'engany molt depravada"

BarcelonaEl Planeta no és el primer premi que guanya Clara Sánchez. El cielo ha vuelto és l'onzena novel·la que publica i arriba tres anys després que l'autora, nascuda a Guadalajara, s'emportés el Nadal. Fins llavors, bona part de la seva obra havia estat publicada per Alfaguara, l'editorial on va créixer la seva repercussió, a partir, sobretot, d' Últimas noticias del paraíso , premi Alfaguara 2000.

Dimarts a la nit, quan va pujar a recollir el premi, amb prou feines podia parlar.

Estava molt emocionada. Un reconeixement d'aquesta mena és impressionant. Em vaig sentir molt estimada. Cada vegada que guanyo un premi em passa el mateix.

Descriu El cielo ha vuelto com una aproximació a la desconfiança.

Fa temps que hi ha moltes coses que em deixen perplexa i em fan sentir impotent. Què és la prima de risc i com ens afecta? Què passa amb els desallotjaments? Per què no puc fiar-me del director de la sucursal bancària de la cantonada de casa? Vivim en una cultura de l'engany molt depravada. Va ser en aquest estat d'ànim que un dia que era a la perruqueria em vaig fixar en una model d'una revista. La seva expressió era de por. Vaig decidir que investigaria aquesta sensació, i d'aquí va néixer la Patricia, la model de la novel·la que ha d'esbrinar qui vol acabar amb ella.

¿Hi ha una part autobiogràfica en el llibre?

Sí. Molt, de fet. Igual que li passa a la Patricia, jo també tinc molta por de descobrir coses que no m'agraden, i la més terrible de totes és l'engany. Tinc molta por de convertir-me en la meva pitjor enemiga, no deixant-me ser lliure. Últimament he pensat molt en la renúncia a certs desitjos per poder continuar vivint.

La voluntat de desemmascarar les falsedats és present en bona part de les seves novel·les, com ara El misterio de todos los días i Lo que esconde tu nombre .

És així. Quan miro cap enrere comprovo que hi ha una coherència en les inquietuds que apareixen en les meves novel·les. I això que no hi penso gaire, perquè el 80% de la meva feina és intuïtiva. El desemmascarament i les relacions que ens vampiritzen en tots els àmbits són dos dels meus temes recurrents.

Parla de la realitat del moment, però no és gens costumista.

El que m'interessa de la realitat és la irrealitat, el que et descol·loca i et fa pensar. Tot em sembla estrany i màgic.