La civilització grega, llavor de l'humanisme

BARCELONA."No és en les accions més il·lustres on es manifesta la virtut o la vilesa, sinó que en moltes ocasions és a través d'una dita o d'una trivialitat que coneixem de la millor manera possible el tarannà dels homes". Convençut de la vigència d'aquestes paraules de les Vides paral·leles de Plutarc, l'escriptor, hel·lenista i professor Pedro Olalla es va decidir a confeccionar Historia menor de Grecia (Acantilado), un llibre en què mostra amb armes literàries l'evolució de la civilització grega al llarg dels gairebé tres últims mil·lennis d'història.

Grècia ha passat vicissituds polítiques de tota mena: ha format part de l'Imperi Romà i del Bizantí, i no va ser fins al segle XIX que, després de la guerra contra els otomans, recuperaria la independència. Tot això pertany al domini de les "sagnants batalles" i els "exèrcits nodrits", que Plutarc contraposava amb les "accions petites", les que precisament han motivat Olalla a l'hora d'escriure el llibre, que va ser publicat en grec a finals del 2008: "Una de les meves intencions era lluitar contra el tòpic de l'esplendor i la decadència. Les actituds humanistes que defenso a Historia menor de Grecia sempre han estat minoritàries, sempre han estat amenaçades. El fet que ara prevalgui la llibertat dels mercats i dels diners per sobre de la llibertat de les persones no és nou. Aspectes de la nostra societat com la democràcia, l'estat de dret i la llibertat d'opinió estan amenaçats: són més fràgils i precaris del que imaginem".

L'ésser humà, al centre

Un dels fonaments de la civilització grega és la dimensió ètica del pensament. Un dels primers que aplica aquestes nocions al govern d'una ciutat és Hèrmies d'Atarneu, amic i patró d'Aristòtil. "Quan els bàrbars ocupin la ciutat d'Assus, Hèrmies serà torturat i crucificat -diu Olalla-. Abans d'això, haurà provat de crear una polis regida pels principis que posen l'ésser humà al centre del discurs. La polis és la llavor d'idees tan importants com democràcia i sobirania : per aconseguir que aquests valors subsisteixin cal una ciutadania implicada, activa i lliure. Aquests plantejaments continuen sent altament revolucionaris, encara avui".

Historia menor de Grecia comença apel·lant a les paraules èpiques de l'aede més important de tots els temps, Homer: "El món hel·lènic desperta de la manera més lluminosa i brillant possible. A partir de l' Odissea i la Ilíada tot sembla un immens déjà-vu : Homer assenta els trets d'universalitat a què hauran de recórrer tots els autors posteriors". Estructurat cronològicament, el llibre arrenca amb les paraules homèriques de l'any 750 aC i arriba fins a la descripció del dia a dia de l'arqueòleg Giorgio Buchner el 1955. Enmig hi han quedat un centenar llarg de proses breus acompanyades d'una amplíssima bibliografia en què filòsofs com Sòcrates, conqueridors com Alexandre el Gran, escultors com Escopes de Paros i poetes com Dioscòrides preludien un hel·lenisme que traspassa segles i imperis fins a arribar a l'"Europa monetària" dels nostres dies. "Europa es construeix a partir de diversos ecumenes -explica Olalla-. El primer és l'esperit universal que generen els grecs durant el període clàssic. Després de l'expansió territorial capitanejada per Alexandre el Gran, el tercer moment seria l'absorció i adaptació de les sabes del món grec pels romans. Un quart període decisiu és el del cristianisme, que és gestat fonamentalment en grec. L'últim ecumene seria el de l'humanisme, nascut a finals de l'Edat Mitjana i que ja no s'abandonarà mai més". Olalla considera que el filohel·lenisme actual no respon tant a "la defensa d'uns deutes i dels elements locals d'un poble" sinó "als valors humans fonamentals": "Si traguéssim els elements grecs de la nostra cultura, ens acabaríem d'esfondrar del tot", assegura l'autor.