'Ciutat morta', Jaume Plensa i Albert Guinovart, Premis Ciutat de Barcelona

També han sigut guardonats Marcel·lí Antúnez, Sol Picó, el Circ Raluy, l'actor Carles Martínez, l'escriptor Toni Sala i la revista 'L'Avenç', entre d'altres

'Ciutat morta'
Ara
03/02/2015
5 min

BarcelonaEl documental 'Ciutat morta' sobre el cas 4-F, el músic Albert Guinovart, l'escultor Jaume Plensa i l'escriptor Toni Sala són alguns dels guardonats amb els Premis Ciutat de Barcelona que s'han fet públics aquest dimarts. L'acte d'entrega dels premis comptarà amb l’actuació de la cantant Joana Serrat, i la presentació anirà a càrrec d’Àgata Roca. L’Institut de Cultura de Barcelona ha encarregat la creació de l’espai a Pas 29, amb Jordi Queralt i Xavi Ricart. Cada guardonat rebrà 7.000 euros.

Aquesta és la llista de tots els premiats i la valoració dels diferents jurats dels Premis Ciutat de Barcelona:

Teatre: Carles Martínez. Pel seu treball als espectacles 'L’encarregat' i 'Vells temps', de Harold Pinter; 'Cels', de Wajdi Mouawad; 'Cambó/Companys', de Frederic Roda, i 'Els feréstecs', de Carlo Goldoni. Per la convicció i la singularitat amb què resol cada repte interpretatiu, convertint els personatges en éssers únics i memorables, sigui quin sigui el seu pes argumental.

Dansa: Sol Picó, perquè en l’any del 20è aniversari de la seva companyia demostra amb diferents espectacles que es pot conduir una carrera artística amb rigor, alegria i qualitat. Els projectes són fruit del seu talent, un treball en equip, la implicació amb la ciutat i el barri, així com la col·laboració amb altres artistes.

Circ: Circ Raluy. Per la qualitat de l’espectacle 'The big top', una eficaç combinació artesanal de números propis i atraccions internacionals.

Arts visuals: Marcel·lí Antúnez. Per l’exposició 'Sistematúrgia' del Centre d’Art Santa Mònica, per haver presentat de manera molt completa i coherent una trajectòria multidisciplinària dedicada a la investigació en el món de les arts visuals, i per haver integrat la tecnologia, les arts escèniques i la capacitat de generar interacció amb tots els públics.

Audiovisuals: 'Ciutat morta', documental de la productora Metromuster, dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, com a exercici de llibertat d’expressió a través d’un cinema de denúncia indispensable en qualsevol societat.

Música: Albert Guinovart. Pel conjunt de l’obra enregistrada el 2014, amb especial menció a l’edició internacional dels dos concerts per a piano, així com per l’activitat com a pianista, per l’estrena d’obres simfòniques pròpies i per la seva personalitat musical integral, que abasta la interpretació, la composició i la pedagogia.

Cultura popular i tradicional: Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona. Per la realització del conjunt d’actes de 'Barcelona Capital de la Sardana 2014'. El jurat vol destacar l’excel·lència i l’impacte aconseguits.

Traducció en llengua catalana: Jordi Vintró, per la traducció de 'Noves impressions d'Àfrica', de Raymond Roussel (LaBreu Edicions). Per la creativitat, l’enginy i l’eufonia del text en català, sense trair les peculiaritats formals i de contingut de l’original.

Literatura en llengua catalana: 'El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny', de Toni Sala (L'Altra Editorial). Per la seva capacitat de reflectir un moment de commoció col·lectiva des de la reflexió, l’anàlisi i la tradició literàries.

Literatura en llengua castellana: 'Pronto seremos felices', d’Ignacio Vidal-Folch (Destino). Perquè a la novel·la hi conflueixen intel·ligència, sensibilitat i imaginació. L’esfondrament del comunisme als països de l’Est –territori familiar a l’escriptor– va més enllà del document per aprofundir amb tendresa i un pessimisme adolorit en la soferta naturalesa humana. Destaquem la delicadesa dels retrats femenins, la presència d’imatges de ressonància pictòrica i la força de la prosa.

Mitjans de comunicació: 'L’Avenç'. El jurat ha valorat especialment la sèrie de grans entrevistes publicades al llarg del 2014, que confirmen el nou impuls que Josep Maria Muñoz i Núria Iceta han donat a la capçalera, assumint també la seva gestió.

Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: 'Barcelona, una capital del fil. Fabra i Coats i el seu model de gestió (1903-1936)', de Pere Colomer Roma. Perquè es tracta d’una recerca exhaustiva, basada en els arxius de l’empresa excepcionalment recuperats, sobre una de les indústries tèxtils més importants de la ciutat de Barcelona i de tot Espanya, i la seva política social.

Disseny: Col·lectiu Domestic Data Streamers. Per la peça Sand Falls, de l’exposició 'Big Bang Data', presentada al CCCB de Barcelona. El jurat ha valorat la voluntat i la capacitat de fer visibles de manera poètica la complexitat de les dades, implicant el públic en les seves propostes, amb una lectura humanitzada del món tecnològic.

Arquitectura i Urbanisme: Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall, de l’estudi BCQ (David Baena i Toni Casamor). El jurat valora en aquesta actuació la renúncia a la condició d’edifici per esdevenir espai públic, permetent la preservació dels jardins. L’obra reflecteix una manera de fer molt pròpia de Barcelona. És una intervenció que millora les condicions del carrer i facilita la connexió amb el jardí de Vil·la Florida. L’espai interior es fragmenta creant àmbits d’escala humana d’una mida confortable i molt ben il·luminats, mitjançant patis útils que permeten la privacitat en un lloc públic

Ciències de la vida: Pura Muñoz-Cánoves, investigadora ICREA a la Universitat Pompeu Fabra. Pel seu treball, publicat a la revista 'Nature', en què es determinen les bases moleculars responsables de l’envelliment de cèl·lules musculars. Aquest descobriment obre les portes a la intervenció sobre el procés biològic de l’envelliment.

Assaig, ciències socials i humanitats: 'Catalunya al mirall de la immigració', d’Andreu Domingo. Per la rellevància i actualitat del seu estudi de les onades immigratòries a Catalunya des de l’inici del segle XX a partir de l’anàlisi dels discursos sobre la immigració en cada etapa històrica. L’aproximació demogràfica a la qüestió que fa l’autor permet també resseguir el llarg debat sobre la identitat nacional catalana amb les aportacions ideològiques dels moviments més rellevants d’arreu, sense amagar una mirada crítica pròpia i una visió personal sobre l’evolució de la societat catalana.

Ciències experimentals i Tecnologia: Dr. Ernest Giralt Lledó, catedràtic de química orgànica de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Pel desenvolupament de la tecnologia química que fa possible que un pèptid citotòxic extret del verí de les vespes es concentri selectivament en cèl·lules tumorals sense afectar les cèl·lules sanes, amb aplicacions a la quimioteràpia.

Educació: escola Antaviana, del districte de Nou Barris. El jurat destaca la seva contribució al desenvolupament cívic, social i cultural del seu entorn amb un projecte educatiu, innovador i continuat. També es valora la seva capacitat per articular els recursos humans i materials propis tot establint un treball en xarxa amb institucions i entitats del territori.

Gastronomia: Enric Rovira. Pel seu talent i la seva creativitat aplicats al món de la xocolata. La seva tasca, que aquest 2014 ha destacat en la recerca dels sabors i textures de la xocolata de l’any 1714, el situa com un dels màxims exponents de la tradició xocolatera a Barcelona, de la qual és un reivindicador i un renovador i contribueix a la projecció internacional de la ciutat. El jurat vol destacar l’empremta dels seus originals dissenys que l’han portat a crear un univers dolç molt particular on són presents algunes de les icones de Barcelona, com també el seu afany a col·laborar amb diverses disciplines.

Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: Jaume Plensa. Pel conjunt d’obres i exposicions internacionals del 2014, entre les quals destaquen les de Chicago, Tòquio, Wuppertal i Andorra, i alhora, com a reconeixement a una important trajectòria internacional en el camp de l’escultura pública.

stats