Una ciutat oculta surt a la llum

BARCELONASota els nostres peus, sota l'asfalt i sota els fonaments dels edificis hi ha un altra Barcelona que no veiem i que està plena de misteris i significats. Es tracta d'una ciutat formada per grutes artificials, pous, túnels, clavegueres, refugis de la Guerra Civil i construccions humanes creades durant segles, i que coexisteix amb la que tots coneixem, la de la superfície.

Tot això és el que es pot veure de la mà de la Mireia Valls, directora del Centre d'Estudis de Simbologia (CES) i autora de La Barcelona subterrània (Ed. Mediterrània), un llibre en què emprèn un viatge per l'inframón i en què descobreix els punts claus del laberint que estructura la ciutat.

Descens al laberint

El punt de partida és el carrer de l'Oli, situat al barri Gòtic. Tots els assistents emprenen el ritual previ al descens al subsòl armant-se amb la vestimenta adequada: casc, granota, guants i botes impermeables. Un forat a terra, unes escales i tothom s'endinsa en la foscor del clavegueram barceloní, on van a parar l'aigua i tots els residus que es llencen cada dia a través de les canonades. El recorregut és especial perquè es tracta d'un tram de l'antiga Via Augusta, la calçada romana que connectava Barcino amb Roma, fins que fou soterrada el segle XV. "És un canal de transmissió de coneixement, cultura i saviesa convertit en claveguera", destaca Valls. Amb tot, de tant en tant cal esquivar algun raig d'aigua que cau de les connexions amb els conductes de les cases.

L'obra d'Antoni Gaudí és una de les claus per desxifrar els descobriments que han fet al llarg d'un any Valls i les seves companyes del CES. "Tot viatge és un laberint, i tot laberint té un centre, i l'entramat que s'amaga al subsòl de Barcelona té el nucli en la Sagrada Família de Gaudí", assegura Valls. L'arquitecte modernista es va interessar per les connexions subterrànies entre diferents punts de la ciutat i es diu, explica Valls, "que la casa Batlló i la Pedrera estan unides sota terra".

Inspirades pel llibre Defensa de Montjuïc por las Donas de Barcelona, de Federico González Frías, el grup d'excursionistes han investigat a partir dels indicis que l'escriptor els va plantejant. La història del llibre la protagonitzen un grup de dones investigadores que descobreixen que el destí de la ciutat està amenaçat i que la muntanya de Montjuïc, símbol de la seu de l'origen i la tradició de Barcelona, podria guardar, en el seu interior, secrets i tresors de naturalesa diversa i, fins i tot, podria contenir urani.

En la història real, Valls surt a la recerca de la Pitonissa de Montjuïc que, segons Frías, les guiarà en el seu viatge. "Volíem saber què significava aquesta història més enllà de la literalitat", destaca Valls. En una barreja entre realitat i ficció, en la seva crònica l'autora descriu detalladament els petits racons que han destapat i les sensacions i conclusions a què han arribat, recollint-ne totes les lectures possibles. Han descobert, per exemple, que sota el carrer Mandri hi ha unes grutes immenses plenes de sales que van pertànyer a un tal Altimira, i que en una finca, al turó de la Creueta del Coll, hi ha coves que havien contingut aigües radioactives. I a tot això, n'extreu una explicació simbòlica que va sempre més enllà.

Pel que fa a la ruta pel subsòl de la capital catalana, cal destacar que, malgrat la imatge immunda que, lògicament, es pugui tenir de les clavegueres d'una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants, la pudor és prou suportable i passejar-s'hi pot convertir-se en tota una experiència mística.