Mor el clown Jango Edwards als 73 anys

BarcelonaEl pallasso, actor i còmic Jango Edwards ha mort als 73 anys. Edwards va anunciar l'any passat que patia un càncer terminal. "Aquest és el meu últim any de vida, m'estic morint", va explicar el setembre passat Edwards abans del seu espectacle al Festival of Fools de Barcelona. Stanley Ted Edwards (Detroit, 1950) era un dels grans referents del clown i el mim, i havia recorregut el món amb espectacles com Penzilpeeni Zircus (1980), Holey Moley (1990), Klones (1994), Mum (1996), Big boss & Tandarica Circus (2010) o Tous a l'asile (2016). Nascut als Estats Units però establert a Barcelona, l'any 2022 va rebre el premi Zirkòlika de circ per la seva trajectòria.

"Aquesta nit ens ha deixat en Jango Edwards, un mestre dels pallassos i un barceloní de cor. Estic segur que continuarà il·luminant la vida de les ànimes que l'acompanyen. Descansi en pau", ha lamentat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Edwards va ser un artista molt estimat i admirat pels seus col·legues, un mestre per a còmics com Paco Mir, Guillem Albà, Leo Bassi, Johnny Melville i Andreu Buenafuente, que ha piulat: "Va ser un dels millors pallassos del món. No vaig tenir temps d'estimar-te més".

L'arquitecte pallasso

Nascut a Detroit el 1950, Edwards va ser arquitecte abans de pallasso. "Als 17 anys ja treballava com a paisatgista i feia camps de golf, guanyava molts diners. Eren els anys 60, amor lliure, drogues, molt de sexe, però jo no era feliç i vaig començar a buscar", explicava a l'ARA el 2022. Es va interessar per la religió i la filosofia, però la lectura d'El quart camí del filòsof Georges Gurdjieff el va conduir al món de l'espectacle, recorrent el món al llarg de cinc dècades de carrera.

Amb el seu estil provocador i descarat, vinculat al clown power i al moviment Nouveau Clown, Edwards va revolucionar el llenguatge dels pallassos a principis dels anys 70, aportant una energia trencadora en la tradició del clown. "Ell volia ser un clown rocker", deia Nola Rei, una altra de les clowns de referència de l'època, que va treballar amb Edwards als 70. El còmic Paco Mir també destaca la transgressió com una de les característiques del clown. "Va trencar absolutament amb la tradició de pallassos bondadosos. El Jango tenia un carisma enorme i un ritme elèctric i vibrant. I era imprevisible: de sobte, quan menys t'ho esperaves, et feia un número clàssic de mim".

Mir va descobrir Edwards quan Mario Gas va portar a la Sala Diana el seu espectacle: "Era el 1977 i va ser una revelació. Em va captivar la seva manera tan gamberra i dinàmica de fer teatre. Fins i tot tinc fotos de l'època maquillat com ell, i això que ni feia teatre ni tenia intenció de dedicar-m'hi". Aquest estil anàrquic i sorprenent d'Edwards en què tot era possible, reconeix Mir, també el va adoptar com a referència el Tricicle. "I li vam copiar també el costum de saludar tot el públic un per un al final de l'espectacle", afegeix.

"Em paguen per la meva anarquia –deia Edwards–. He cagat en un escenari. He fet coses d'una gran poesia. He actuat per a la reina d'Holanda, perquè òbviament es pot fer riure a tothom. Jo no vull canviar la gent. Vull que lluitin per la seva llibertat!". El pallasso explicava que una de les seves feines havia sigut fer de Ronald McDonald, la imatge de marca de McDonald's. Òbviament, no va durar gaire i el van acomiadar pel seu tarannà subversiu.

La gran estrella de París

Després d'estudiar mim a Anglaterra, a la London Mime Company, Edwards va crear la seva pròpia companyia, la Dog Breath Theatre Group, més endavant reconvertida en Friends Roadshow, en què també hi havia Nola Rae. Van ser anys de glòria actuant a l'històric Festival of Fools d'Amsterdam i creant espectacles trencadors com Garbage i Holey moley, que va aconseguir un gran èxit a França. "Nosaltres el vam conèixer fent estada a París i ell era la gran estrella de la ciutat, feia mesos que omplia un teatre i vivia entregat als excessos –recorda Mir–. Era difícil seguir-li el ritme i ens en vam mantenir una mica al marge".

A principis del segle XXI Edwards s'instal·la a Barcelona, que es converteix en la seva base d'operacions, i el 2004 crea un espectacle de gran format per al Fòrum de les Cultures. Durant uns anys va ser l'artista resident del Teatre Almazen, al Raval, i el 2009 va fundar una escola de clowns a Barcelona, el Nouveau Clown Institute, que acull estudiants de pallasso d'arreu del món i on van impartir classes Leo Bassi, Pepa Plana i Nola Rae, entre molts d'altres.

El 2020 es va acomiadar dels teatres a La Gleva de Barcelona amb un ventall d'actuacions aixoplugades sota el nom de Festival Jango Edwards i amb convidats com Tortell Poltrona, Andreu Buenafuente, Mario Gas, Leo Bassi, Roberto Olivan i Jonnhy Melville, entre d'altres. Va ser un homenatge i, en certa manera, un avançament del comiat, tot i que Edwards va tornar a actuar l'any passat al Festival of Fools de Barcelona. En els últims mesos va estar treballant en les seves memòries, The clown bible, que va acabar fa un parell de setmanes i en què repassa la seva trajectòria i la del Nouveau Clown. I abans de morir va anunciar que donaria tot l'arxiu de la seva carrera al Circus & Clown Museum de Viena.