El circ inconformista que neix a Nou Barris cada Nadal

BarcelonaA vegades, els projectes d’èxit neixen senzillament de les casualitats. A finals dels anys 80, grups d’artistes de circ es trobaven a les places de Gràcia per exhibir les seves habilitats. Quan va arribar l’hivern, van trobar el lloc ideal per refugiar-se de la pluja i el fred: una antiga planta d’asfalt que, just feia deu anys, els veïns de Nou Barris havien ocupat per convertir-la en un ateneu. L’edifici, de sostres alts i espais diàfans, semblava fet a mida per a aquell conjunt d’artistes en busca d’un espai on actuar. Alguns, vinguts d’arreu d’Europa, van trobar en els voltants de l’ateneu la zona perfecta per aparcar les caravanes. Quan feia un temps que s’hi havien instal·lat, van proposar fer un espectacle per Nadal a l’assemblea de veïns. I d’aquest cúmul de coincidències en va sorgir el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris, una iniciativa que enguany arriba a la 24a edició i que a l’octubre va rebre el Premio Nacional de circ 2019.

Des d’aquells inicis fins ara, l’Ateneu Popular 9 Barris (gestionat per una assemblea i la comissió gestora Bidó de 9 Barris) s’ha convertit en un referent del circ a Barcelona i ha vist passar pel seu escenari artistes com Marcel Escolano, Rogelio Rivel i Johnny Torres. “L’Ateneu i el Circ d’Hivern ara ja són indissociables. L’un sense l’altre serien completament diferents”, explica un dels membres de l’equip de l’Ateneu, Borja Lozano. Després de 24 anys, el Circ d’Hivern s’ha consolidat com una cita ineludible del panorama escènic nadalenc, però sobretot representa una oportunitat per a les companyies. “Les produccions de circ de mitjà i gran format a Catalunya es poden comptar amb una mà. Amb l’Ateneu, les companyies troben la possibilitat de fer un espectacle amb condicions”, assenyala Cristina Tascón, que fins al setembre era una de les responsables de l’àrea de producció i suport a la creació de l’Ateneu 9 Barris. El Circ d’Hivern garanteix als artistes 28 funcions (vuit de les quals són escolars) i dotze setmanes de creació.

Renovació constant

Fins al 2017, la companyia encarregada de l’espectacle del Circ d’Hivern era escollida mitjançant una convocatòria pública. A través d’aquest sistema es van seleccionar artistes com Leandre Ribera, Claire Ducreux, Teresa Celis (que amb Rodó van guanyar el Premi Nacional de circ de la Generalitat el 2006), Ricard Gallardo (guardonat amb el Premi Circ Catalunya a millor direcció de circ per Circumstàncies el 2010) i Blai Juanet i Griselda Juncà (creadors d’Invisibles). Per a l’edició número 22, la comissió artística de l’Ateneu –formada per professionals del món del circ– va canviar el funcionament de la iniciativa i va decidir encarregar l’espectacle directament a una companyia en concret. “Feia temps que es buscava fer avançar el llenguatge que s’associa al circ familiar. Amb les propostes rebudes, aquest moviment actiu no existia”, assenyala Tascón, que recorda que la primera proposta es va fer a Los Corderos i va ser “una opció arriscada perquè és una companyia de teatre, no de circ”.

Des d’aleshores, l’Ateneu ha intensificat la seva funció de renovació dels llenguatges. “Podríem viure de l’èxit del conservadorisme, però en general intentem no acomodar-nos”, diu Lozano, i Tascón afegeix: “Aquesta recerca d’anar més enllà manté l’Ateneu en una tensió sana. Som un espai de creació, i això fa que el projecte estigui molt viu”. Més enllà de l’aportació artística, el Circ d’Hivern ha generat tot un ecosistema que atrau gent diversa a l’Ateneu. “Hi ha molt públic que ve cada any –diu Tascón–. És gent del barri, però també de la resta de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Alguns d’ells és l’única vegada a l’any que van al teatre. És bonic”. El circ ajuda a atraure espectadors “que segurament no vindrien mai a Nou Barris” i així propicia, segons Lozano, “que es normalitzi una zona amb certs prejudicis”.

Treballar amb les escoles

Si bé van rebre el Premio Nacional del Ministeri de Cultura amb satisfacció i agraïment, els membres de l’Ateneu expliquen que el guardó no els ha canviat. “És un reconeixement a la trajectòria i a la feina feta, però seguim tenint les mateixes expectatives i desitjos”, indica Lozano. D’aquests darrers, en tenen un bon grapat. Un dels reptes per a un futur proper és, segons Lozano, “obrir molt més les portes i treballar a prop d’institucions quotidianes com les escoles”. També esperen, amb el temps, “poder oferir més bones condicions als artistes”.

L’Ateneu avança seguint la filosofia de la transformació constant, tant en termes artístics com en la seva implantació al barri. “Ens hem de ressituar constantment perquè Barcelona canvia”, reflexiona Tascón. De la mateixa manera, cada any l’espectacle de circ s’ajusta a noves realitats. És una tensió indispensable per entendre l’evolució de l’Ateneu des d’aquells artistes precursors dels anys 80 fins als creadors actuals, regits per l’inconformisme i la innovació als escenaris.