El dia que els morts caminen per Sitges
Centenars de persones disfressades de zombi participen en la 13a Zombie Walk del festival
SitgesAl Festival de Sitges es prenen la mort seriosament, potser per estar el seu públic tan habituat a veure-la en pantalla i, quan fa goig, aplaudir-la. Però no a l'estil refinat de Thomas de Quincey i el seu L'assassinat entès com una de les belles arts, sinó amb l'esperit popular i folklòric d'una ciutat de tradició carnavalesca. I enlloc es veu més clar que a la Zombie Walk que el festival organitza cada any, una marxa en què centenars de zombis recorren els carrers de Sitges sembrant el terror i la disbauxa. Per descomptat, és oberta a tothom: només cal vestir-se amb els pitjors parracs de l'armari i exhibir una carn tumefacta i pútrida. I per a qui no tingui maquillatge zombi a mà, el festival instal·la una carpa de maquillatge gratuït (limitat a 400 persones) al passeig de la platja de Sant Sebastià.
La Zombie Walk que se celebra aquest dissabte a Sitges, i que ja va per la 13a edició, pot ser un xoc per al visitant desprevingut, que tant es pot veure envoltat de morts vivents caminant pel poble com sopant en un restaurant o veient una pel·lícula, sobretot si és la marató zombi que el festival programa poc després de la desfilada. Les marxes zombi són, al cap i a la fi, una festa popular, una celebració desacomplexada del cinema de terror que va néixer a principis del segle XXI als Estats Units i al Canadà. La primera Zombie Walk que es va celebrar com a tal va reunir només 7 persones a Toronto el 2003; deu anys després, la Zombie Walk de Nova Jersey va fixar l'actual rècord Guinness d'una marxa zombi en 9.592 participants (disfressats), tot i que aquell mateix any, a Santiago de Xile, es va estimar en 15.000 els zombis reunits a la Zombie Walk de la ciutat.
La primera Zombie Walk de Sitges, celebrada el 2008, havia de tenir el millor padrí: el pare del cinema zombi, George A. Romero, que l'any anterior havia visitat el festival. “En la projecció a l'Auditori hi va haver una mica de sarau amb gent disfressada de zombi, i quan l'any següent va sorgir la idea de fer una Zombie Walk el vam tornar a convidar perquè donés el tret de sortida”, explica Ángel Sala, director del festival. Finalment, Romero no hi va poder assistir, però la marxa va ser un èxit que, segons Sala, va reunir “més de 1.000 persones”. Marc Velasco, l'actual responsable de la Zombie Walk, calcula que en els últims anys la marxa sol aplegar prop de 7.000 persones, entre les quals n'hi ha almenys “un miler” de zombificades.
En la primera edició, recorda Velasco, els participants eren majoritàriament aficionats al cinema de terror. Aquella Zombie Walk va culminar amb un concert gratuït de grups afins a l'esperit zombi com Tiki Phantoms, Motorzombis o Eyaculación Post-Mortem. Quinze anys després, la tradició del concert continua –aquest any és de Daniel Rottenbrain & The Monster Rockers, ex-Motorzombis–, però el perfil de participant s'ha diversificat. “Hi ha de tot: gent supernormal, senyores grans, nens petits...”, explica Velasco. A la carpa de maquillatge zombi que coordina Velasco, els diferents equips s'organitzen “com una cadena de muntatge” de manera que en 20 minuts poden maquillar 10 persones.
Zombis remullats
En tretze edicions, esclar, hi ha hagut moltes anècdotes. Sala destaca la Zombie Walk del 2012, que va coincidir amb un xàfec d'aquells històrics. “Va caure el diluvi universal i va marxar la llum, però la gent es va congregar a la plaça de l'Ajuntament i, tot i l'aiguat, Santiago Segura i Mario Vaquerizo van sortir a donar el tret de sortida”, diu Sala, que recorda com la pluja va començar a dissoldre el maquillatge dels zombis. “Entre la foscor, els llampecs de la tempesta i el maquillatge desfigurat de la gent, que va posar-se a cridar i fer el pallasso, allò va degenerar en una escena apocalíptica, aterridora –diu amb un somriure divertit–. El director d'Hotel Transsilvània, que també era allà, va ficar els seus fills al cotxe, perquè estaven molt espantats, i de sobte els zombis se'ns van tirar al damunt, deixant trossos de maquillatge al vidre. Va ser terrorífic”.
També és “tota una experiència”, assegura, veure centenars de zombis sortir a les 7 del matí de la marató, “encara disfressats i mig adormits”, camí del poble i de Rodalies. Però l'anècdota favorita de Diego López, adjunt de direcció, és quan el mestre del maquillatge d'efectes especials Rick Baker (guanyador de set Oscars) va donar el tret de sortida a la Zombie Walk i va demanar a l'organització quedar-se a veure tots i cadascun dels participants. “Estava absolutament fascinat –recorda López–. Per a un professional com ell, veure tota aquella gent amb tanta passió pel maquillatge era molt emocionant”. També es confessa “molt emocionada” Mary Lambert, que dona el tret de sortida d'aquesta edició: ella és la primera dona que va dirigir una pel·lícula de zombis, Cementiri d'animals, del 1989.
L'estrella de la Zombie Walk
La Zombie Walk també té les seves pròpies celebritats, com Pablo del Barrio, un habitual dels festivals de curts de terror que ha protagonitzat quasi tots els espots de la desfilada. “Jo vaig fer el primer espot de la Zombie Walk i, des de llavors, va ser un gag recorrent que aparegués sempre el mateix zombi”, explica Del Barrio, una estrella a qui els seus fans només reconeixen quan va caracteritzat com a John Doe (el nom del zombi que interpreta). L'any passat Del Barrio va passejar-se per la catifa vermella amb el director Edgar Wright, i aquest any presentarà la marató zombi del Cinema El Retiro. “El secret del maquillatge és que té una base d'argila d'herboristeria que sol utilitzar-se per al cutis, que aguanta molt bé i és prou confortable de portar”, revela.