'X': l'última sensació del terror esquitxa de sang el rodatge d’un film porno
En el seu nou film, Ti West sap quan escau la sofisticació i quan toca ser gloriosament expeditiu
'X'
(4 estrelles)
Direcció: Ti West. Guió: Ti West. 106 min. Estats Units (2022). Amb Mia Goth, Jenna Ortega, Brittany Snow i Martin Henderson. Estrena als cinemes
El vincle entre sexe i mort ha sigut un dels motors del cinema de terror. Fins ara, però, aquesta qüestió no havia tingut presència en l’obra de Ti West, potser el cineasta d’horror contemporani que ha canalitzat de manera més natural els codis de la independència exploitation als Estats Units; aquelles produccions anomenades regionals, que escriuen una història secreta del cinema lluny dels cànons (i, a vegades, dels rudiments del llenguatge fílmic), fetes al marge de la indústria amb l’única expectativa (a priori) d’atraure uns quants grapats de dòlars girant per alguns estats veïns. Aquest és, justament, el pla dels protagonistes d'X, el film més recent de West: una intrèpida colla sortida d’un club d'estriptis que s’instal·la uns dies en una cabana aïllada de Texas amb l’objectiu de rodar una pel·lícula pornogràfica amb pocs diners i molta alegria, a la manera dels rodatges guerrillers dels setanta. Per desgràcia, aquest tràfec de carn nua i feromones desperta en els ancians (i puritans?) llogaters del terreny un desig i una enveja que són canalitzats de manera malsana i sangonosa.
Si a La casa del diable, fins ara la pel·lícula central de la seva filmografia, West reproduïa amb la precisió d’un miniaturista les formes i maneres d’una sèrie B dels anys vuitanta, l’homenatge a una manera de fer cinema pretèrita que efectua X és menys mimètic. Aquí, el director fa servir el material del film (porno) dins del film (de terror) per crear un mirall dialogant que, per obra i gràcia d’un muntatge audaç, posa en primer pla la tesi del projecte: com les mirades i els cossos es persegueixen, sigui amb intenció lúbrica, homicida o, senzillament, per recuperar les sensacions d’una joventut fugissera. El fet que els esclafits de violència i pànic els causin personatges en la seva senectut instal·la X en unes coordenades pròximes a altres meditacions recents sobre el pànic a la decrepitud com ara Relic o, molt especialment, La abuela de Paco Plaza. I l’arriscada decisió de fer que Mia Goth (que troba aquí l’ocasió de ser més que la presència magnètica i estranya a què l’han condemnat altres rols) interpreti dos personatges físicament antagònics es revela com un gest expressiu que realça la incomoditat i la juganera estranyesa d’una pel·lícula que sap quan escau la sofisticació i quan toca ser gloriosament expeditiva.