Les víctimes d'Eduard Cortés denuncien "les esquerdes" de la indústria del cinema i del sistema legal
El grup, amb la fotògrafa Sílvia Grav com a portaveu, assegura que són 52 dones en un comunicat conjunt
BarcelonaDos mesos després de denunciar públicament i de forma col·lectiva l'assetjament sexual patit pel cineasta Eduard Cortés, el grup de víctimes ha fet un comunicat aquest dilluns en què expliquen en quina situació es troben. Des que van sortir a la llum els fets, el grup ha incorporat més víctimes. La fotògrafa Sílvia Grav, que exerceix de portaveu de totes elles, assegura que ja són 52 dones. En un vídeo compartit a les xarxes socials, Grav explica que se senten molt agraïdes amb el suport rebut al llarg d'aquest temps, però que també senten "la necessitat d'assenyalar les esquerdes" que han vist "en la societat, la indústria i el sistema legal".
En fer públics els fets a finals d'octubre, l'Acadèmia del Cinema Català va posar al servei de les víctimes el seu equip d’atenció especialitzada en els abusos en el sector audiovisual. També van parlar amb l'Acadèmia del Cinema Espanyol i amb l'ONG feminista Aspacia. Tot i això, les afectades lamenten que els protocols i les respostes institucionals no han estat suficients. "Els protocols de les indústries i acadèmies han d'anar més enllà de la creació de comissions, llibres blancs, dies especials. Les investigacions s'han de dur a terme sense tenir en compte l'estatus d'afiliació; l'abús no hauria de dependre del rang de l'agressor", demanen.
Així mateix, fan referència a la prescripció dels fets, a les dificultats de demostrar l'abús de poder sense un contracte laboral firmat i al fet que els abusos passin en la intimitat per posar de manifest les dificultats a l'hora de denunciar a la policia. En el reportatge sobre els abusos comesos per Cortés, l'ARA ja va explicar que el director utilitzava com a pretext la seva trajectòria professional per prometre feina a les dones i, després, els demanava imatges sexuals o sexting al·legant que tot formava part d'una futura pel·lícula. Les peculiaritats de la indústria audiovisual (on habitualment els intèrprets es posen a preparar un projecte sense que els contractes laborals estiguin firmats) l’ajudaven a retenir les noies, convencent-les que estaven duent a terme un intercanvi professional.
En el comunicat també posen de manifest el cost econòmic de denunciar. "La justícia gratuïta i els advocats d'ofici exigeixen uns paràmetres molt difícils de complir, o que simplement no encaixen en el nostre cas. El Codi Penal està obsolet i necessita actualitzar-se perquè els abusos de poder en entorns laborals siguin castigats de manera efectiva", reclamen. Per tot plegat, defensen que "les denúncies públiques també són denúncies" i que "en molts casos, són l'única manera de trencar el silenci".
