Fins ara el cinema havia prestat poca atenció a la reina Anna de la Gran Bretanya, la monarca sota el regnat de la qual va tenir lloc la Guerra de Successió Espanyola. Els grans fets històrics, tanmateix, queden fora de camp a La favorita de Yorgos Lanthimos, que posa el focus en la guerra de poder privada dins del triangle format per la sobirana i les dues dones que malden per ser les seves preferides, la seva amiga íntima Sarah Churchill i la nouvinguda Abigail Masham.
Amb un guió que ja no firmen ni ell ni el seu coguionista habitual Efthymis Filippou, l'estranyesa que presideix les pel·lícules del director de Caní no es genera a La favorita per l'habitual desplaçament semàntic (tot i la presència dels conills que ens recorden la tragèdia íntima d'Anna) sinó per una òbvia distorsió òptica. Lanthimos trenca amb la perspectiva clàssica de les representacions d'època a través de l'ús recurrent de l'objectiu ull de peix i de l'esplèndid vestuari en blanc i negre de Sandy Powell. Més que desballestar les convencions històriques, Lanthimos les converteix en un escenari amb un toc modern en què ambienta aquest joc d'ambicions no més cruel que el vist en altres films similars ni més garneu que el desplegat per J.L. Mankiewicz a Tot sobre Eva.
Amb La favorita, Lanthimos no es confirma com un autor subversiu sinó com un director que ha entrat definitivament en el circuit del cinema de prestigi.