El nou 'Top Gun' és la missió més impossible de Tom Cruise

BarcelonaTrenta-sis anys després de Top Gun, Tom Cruise torna a enfundar-se la icònica jaqueta de Maverick, el protagonista dela pel·lícula que millor va encarnar els valors de l'Amèrica de Ronald Reagan: la competitivitat i el patriotisme. A Top Gun: Maverick, que arribarà als cinemes el 26 de maig després de passar pel Festival de Canes, Maverick és un home més gran –o això ens hem de creure, perquè Cruise no aparenta ni de bon tros els 60 anys que complirà al juliol– però conserva les virtuts i defectes que ja tenia de jove, amb una tendència nova a viure atrapat pel seu passat. El mateix li passa ala pel·lícula dirigida per Joseph Kosinski, que s'esforça tant per mimetitzar segons quins aspectes del film del 1986 com per reinventar-ne segons quins altres i, malgrat tot, no se n'allunya tant com voldria.

Top Gun: Maverick ens presenta el seu protagonista convertit en pilot de proves, portant avions d'última generació més enllà del límit de velocitat i desobeint ordres dels superiors, un sabotatge de la seva pròpia carrera que es veu que porta dècades practicant. “A aquestes alçades hauria de ser com a mínim vicealmirall i encara és capità!”, li retreu un comandant. “Però un capità molt condecorat”, rebla ell amb somriure de galifardeu. Després de destrossar un prototip en una prova rep l'inesperat encàrrec de tornar a Top Gun –la unitat d'entrenament d'elit– i preparar un grup de pilots per a una missió gairebé impossible. El problema –sempre hi ha un problema!– és que un dels pilots és fill del Goose, el seu antic company, i la seva mort durant uns exercicis encara el persegueix. Enviar el noi (Miles Teller) a una mort segura no li ve especialment de gust.

Si l'estat d'ànim del primer Top Gun gravitava al voltant del caràcter extravertit i fanfarró de Cruise, la seqüela es replega sobre la seva melancolia de soldat veterà que ja no necessita afirmar la masculinitat –i tanmateix s'ha de treure almenys tres cops la samarreta per exhibir uns abdominals esculpits–. El repte d'aquest Maverick madur ja no és ser el primer de la classe, sinó redimir-se del seu pecat i exercir de pare suplent per al fill del seu amic. Per descomptat, en el procés haurà de lluitar amb avions enemics –¿De quin país? No ens ho diran mai–, destruir una planta refinadora d'urani i recuperar un antic amor (Jennifer Connelly), que són coses que Tom Cruise està gairebé obligat a fer quan la pel·lícula es diu Top Gun.

Val Kilmer recobra la veu?

Funciona el filtre d'emotivitat d'aquest nou Top Gun? Fins a cert punt. El moment àlgid en aquest sentit és el retrobament entre Cruise i Val Kilmer –Iceman al film original– en una escena en què l'actor, que va perdre la veu per un càncer de coll, parla amb una veu que no és la seva. L'escena és prou honesta per integrar en la ficció la malaltia de Kilmer i la seva dificultat per comunicar-se, però alhora recorre a un artifici perquè no sigui massa realista. A més, el muntatge i la posada en escena subratllen sempre el protagonisme de Cruise, els seus ulls a punt de plorar o la seva veu ennuegada. L'emoció, a Top Gun: Maverick, només té una forma d'expressar-se i és a través de l'estrella de la funció.

Més efectives són les seqüències d'acció, en què Kosinski segueix els passos de Tony Scott –a ell està dedicada la pel·lícula– i filma els combats aeris amb un estil entre fragmentat i impressionista. També prescindeix (aparentment) dels efectes digitals, en sintonia amb el discurs d'una pel·lícula que reivindica la importància de l'ésser humà davant la màquina. Sobta, això sí, que l'escena d'acció principal tingui un plantejament tan calcat a l'assalt a l'Estrella de la Mort del primer Star Wars. I també desconcerta, però agradablement, el gir que fa la pel·lícula quan, per un moment, sembla que Tom Cruise s'hagi equivocat de franquícia i es transformi en l'Ethan Hunt de Missió Impossible.

I és que Top Gun: Maverick és, en el fons, una missió impossible, perquè intenta reviure l'esperit del film original en un context menys benevolent amb les fantasies masculines militaristes –i en plena guerra a Ucraïna– al mateix temps que embolcalla de sensibilitat un contingut que no va gaire més enllà del triomfalisme heroic. Tanmateix, als crítics nord-americans els ha encantat i ja parlen d'aquest Top Gun com del “blockbuster perfecte”, candidat segur a l'Oscar i una pel·lícula “molt millor que el film original”. Ho és? Com a mínim és una pel·lícula en què Tom Cruise no només vola sinó que també corre. I com tothom sap, Tom Cruise és l'actor que corre millor del món.