L'última missió de Tom Cruise: derrotar l’algoritme i salvar la taquilla

Barcelona"Li has salvat el cul a Hollywood! Top Gun: Maverick pot haver salvat la distribució en cinemes i la indústria cinematogràfica". La frase, ja mítica, l'hi va dir Steven Spielberg a Tom Cruise durant el tradicional dinar de nominats a l’Oscar del febrer passat. Exagerava, Spielberg? Els més de 1.500 milions d’euros recaptats per la seqüela de Top Gun són prou eloqüents del poder de convocatòria de l’última gran estrella de Hollywood, l’única capaç d’atreure el públic en massa pel reclam de veure, simplement, una pel·lícula de Tom Cruise (sempre que sigui d’acció i ell hi interpreti l’heroi). Va passar l’estiu passat amb Top Gun: Maverick i podria tornar a passar amb Misión Imposible: Sentencia mortal (Parte 1), setena entrega de la saga, que arriba aquest dimecres a uns cinemes assedegats d’èxits després de la pífia econòmica de Flash i el relatiu fracàs del nou Indiana Jones.

Cruise, doncs, ja no en té prou amb salvar el món: també ha de rescatar una taquilla que no acaba d’aixecar el cap després de la pandèmia. Però a ell ja li agrada: en els últims anys ha assumit –amb la intensitat que el caracteritza– el paper de gran defensor de l’experiència en sales i de l’estrena exclusiva en pantalla gran. I no només amb les seves pel·lícules: també parla a favor dels seus competidors a la taquilla. Va elogiar totes les seves rivals a la taquilla estiuenca: Flash, Barbie, Oppenheimer i Indiana Jones. A més, proclama als quatre vents que no treballarà "mai" per a les plataformes i reforça aquesta idea a les seves pel·lícules reivindicant el factor humà a Top Gun: Maverick o triant com a malvat del nou Missió Impossible un algoritme descontrolat a punt de provocar una catàstrofe mundial.

En un panorama dominat per les franquícies fantàstiques i superheroiques que abusen dels efectes digitals (i dels tècnics que els fan possibles en jornades maratonianes i contra rellotge) en les seqüències d’acció, la saga Missió Impossible es distingeix per fer bandera dels efectes tradicionals –sense excloure els digitals– i per tenir un protagonista que ha fet de la seva afició a interpretar ell mateix les escenes perilloses un dels ganxos de la saga. En aquest sentit, el moment àlgid d’aquesta entrega és el salt en motocicleta a l’abisme d’un penya-segat noruec per al qual Cruise es va entrenar saltant prop de 500 cops amb paracaigudes lleuger i més de 10.000 vegades amb la moto. Conscients dels riscos, el van rodar el primer dia de la producció per si la cosa no sortia bé. L’escena dura només uns segons a la pel·lícula, però el making-of de 10 minuts penjat a YouTube potser ha fet més per vendre entrades que el tràiler oficial.

Velles i noves cares

A més d’enfrontar-se a una intel·ligència artificial –mira, com els guionistes en vaga de Hollywood–, Tom Cruise es retroba a Misión Imposible: Sentencia mortal (Parte 1) amb les cares familiars de la saga, començant pel Luther que Ving Rhames porta interpretant des de l’inici de la saga el 1996. En prop de tres dècades, la franquícia ha incorporat també al còmic Simon Pegg (Benji) i a Rebecca Ferguson (Isla), que després de tres pel·lícules intercanviant mirades insinuants amb Cruise vindria a ocupar l’estatus d’interès romàntic oficial. També torna la traficant d’armes encarnada en l’anterior entrega per Vanessa Kirby, revalorada amb la seva nominació a l’Oscar (per Fragments d’una dona) i a qui el guió de la nova entrega busca maneres originals de treure-li suc. La incorporació més destacada és Hayley Atwell (l’Agent Carter de Marvel), una lladregota buscavides que es veu enredada en la lluita de Cruise contra l’algoritme i els seus antics caps del govern nord-americà. Atwell s’afegeix al nucli dur d’aquesta mena de família substituta que formen els personatges principals, cada vegada més a l’estil de Fast & Furious, l’altra gran saga d’acció de les últimes dècades.

Però la continuïtat clau d’aquesta entrega és la de Christopher McQuarrie, l’únic director que ha repetit en la saga i que amb les tres entregues precedents havia firmat la millor ratxa de la franquícia. Mà dreta de Cruise, col·labora amb ell des del 2008 escrivint guions de pel·lícules de l’actor (Valquíria), retocant-los (Al límit de l’endemà, La mòmia) o dirigint-los (Jack Reacher). Que Sentencia mortal estigui dividida en dues parts –la segona està mig rodada i arribarà l’any que ve– apunta que el díptic té molt de culminació de la seva etapa a la saga, però també de la carrera de Cruise, que, als 61 anys, potser està vivint els darrers dies com a heroi d’acció. Veient-lo córrer sobre un tren en marxa o saltar en paracaigudes costa de creure, però la biologia té uns límits. El que queda clar és que si les dues parts de Sentencia mortal són el final de Missió Impossible, serà un final que no escatimarà pressupost (la primera part ha costat 260 milions, cent més que la següent més cara de la franquícia) ni esforços de la seva estrella.