Què podem saber sobre la carn argentina i la manera de cuinar-la, els rituals que s’hi acumulen, el negoci que genera, la seva importància gastronòmica i cultural...? De tot això i molt més s’encarrega Todo sobre el asado, documental curiosíssim dels directors d’ El ciudadano ilustre. Hi està clarament emparentada perquè ens parla dels pobles i de la seva gent, de maneres de ser i de fer que potser podríem considerar provincianes, de mons tancats i limitada capacitat d’obertura.
La carn és el vehicle per abordar un tractat de sociologia argentina, d’estranys comportaments, de fetitxisme per les viandes suculentes. Desconcerta el seu to, no se sap si panegíric o tenyit de sarcasme, i aquest és segurament l’encant de la proposta. Tan aviat apareix un perruquer de vaques o un gastrònom que sembla sortit d’ El comidista com una senyora vegana que mostra el seu descontentament i una explicació de les implicacions masclistes i homòfobes que hi ha rere aquesta cultura de la carn. “La vaca és la millor amiga de l’home”, és una cita ben eloqüent sobre què ens trobarem si ens capbussem en aquesta obra habitada de moments sorprenents, desigual i estrambòtica, capaç d’explicar-te alhora que menjar constantment asado provoca mal alè i al cap d’uns minuts presentar-nos l’amo d’un asador que es posa a plorar quan glossa la importància emocional de la seva feina. Contrastos, paradoxes, alguna riallada i una bona col·lecció de personatges amb el relat de la carn incrustat a les entranyes. I al xurrasco, esclar.