Colm Bairéad: «'The quiet girl' ha fet que molts irlandesos vulguin aprendre gaèlic»

Enviat especial a BerlínAlcarràs i Pa negre es van quedar a les portes de la nominació a l'Oscar, però el drama irlandès The quiet girl(An cailín ciúin), nominat a l'Oscar al millor film internacional, podria fer història el 14 de març a la matinada i guanyar el primer Oscar d'un film en llengua gaèlica. Colm Bairéad adapta al cinema un relat de Claire Keegan (Tres llums, publicat per Minúscula) sobre l'estiu que una nena passa a la granja d'uns familiars llunyans, un lloc on trobarà un afecte i comprensió que no havia conegut mai a casa seva. The quiet girl arriba als cinemes aquest divendres i es podrà veure subtitulada al català en algunes sales (els Truffaut de Girona, l'Edison de Granollers i els Cinemes Girona de Barcelona).

Què el va dur a adaptar el relat de Claire Keegan?

— Que em va commoure profundament. És una obra curta, de només 85 pàgines, però la vaig acabar amb llàgrimes als ulls. Captura meravellosament la perspectiva juvenil del món i presenta un retrat molt honest del poble irlandès. Hi ha molta veritat en la manera com els personatges es relacionen els uns amb els altres, l'afecte profund que senten entre ells i les dificultats que tenen per articular les seves emocions.

¿Sempre va voler filmar la història en gaèlic?

— Sí, perquè tot i que la novel·la estigui escrita en anglès, la història és tan representativa de la nostra manera de ser que em semblava apropiat fer-ho en la nostra llengua indígena. A més, l'anglès de la novel·la té molt en comú amb el gaèlic, ja que l'anglès d'Irlanda té moltes traces del gaèlic. La sintaxi i l'estructura de moltes frases del nostre anglès són traducció directa del gaèlic, i fins i tot hi ha paral·lelismes en la pronunciació de moltes paraules. No crec que filmar la història en irlandès li resti valor, al contrari.

Vostè va créixer en una família bilingüe, com la de la protagonista. ¿És un entorn lingüístic habitual a Irlanda?

— No és gaire comú que un dels teus pares parli anglès i l'altre gaèlic, és una realitat encara més minoritària que tenir dos pares que parlin gaèlic. I tot i que vaig aprofitar la meva experiència personal, la decisió es va prendre pel seu valor com a metàfora de les dificultats que té el pare, que no parla irlandès i és incapaç de comunicar-se de manera autèntica amb els que són, en teoria, la seva gent més propera. Així que la dinàmica lingüística familiar ressona també en la vida emocional de la família.

Quina és la situació del gaèlic en el cinema irlandès actual?

— En els últims cinc o sis anys hi ha hagut un petit boom del cinema en gaèlic gràcies a l'augment dels ajuts de l'estat. Abans d'això, hi havia molt poques pel·lícules que s'estrenessin en irlandès, diria que potser només cinc en tota la història del cinema. Hi havia la idea que rodar en gaèlic era una mala idea, la manera més fàcil d'acabar amb les possibilitats comercials de la pel·lícula. I això ha quedat completament desmentit amb l'èxit de The quiet girl, que és un dels films irlandesos més taquillers dels últims anys.

¿La pel·lícula es projecta a Irlanda en versió original amb subtítols? ¿Se n'ha doblat alguna còpia a l'anglès?

— A Irlanda no se n'ha projectat cap còpia doblada, només en altres països. Però sempre es projecta amb subtítols, perquè el gaèlic és una llengua molt minoritzada al nostre país, hi ha menys d'un 2% de la població que el parla habitualment. És més gran el percentatge de gent que l'entén, però el grau d'eficàcia varia molt. A Catalunya tinc entès que els exhibidors tenen l'opció de projectar-la amb subtítols en català o castellà.

L'èxit de The quiet girl, les nominacions a l'Oscar de Paul Mescal per Aftersun i d'Almas en pena de Inisherin... ¿El cinema irlandès està en el seu millor moment?

— Això sembla. Que la nostra llengua dominant sigui l'anglès és un gran avantatge per a la internacionalització del cinema irlandès, perquè tenim actors de renom que apareixen en pel·lícules o sèries en anglès molt famoses. Per això és tan emocionant que una pel·lícula que no està parlada en anglès aconsegueixi l'èxit de The quiet girl. I ens sentim molt orgullosos de formar part d'aquest gran moment del cinema irlandès. Tant de bo tingui continuïtat, tant per al cinema irlandès en conjunt com per al cinema en gaèlic.

Què representaria per a Irlanda que The quiet girl guanyés l'Oscar a millor pel·lícula internacional?

— Seria molt important per a l'autoestima dels parlants de gaèlic, un moment transcendental. Però d'alguna manera és com si ja hagués passat. Els Oscars són la plataforma més important que una obra en gaèlic ha tingut mai. He estat rebent cartes i comentaris a través de les xarxes; els parlants de gaèlic estan commoguts per l'èxit de la pel·lícula, però també gent que no parla gaèlic. I s'han publicat molts articles als diaris que parlen sobre la complicada relació que els irlandesos tenim amb el gaèlic i sobre com la pel·lícula ha fet que molta gent vulgui aprendre la llengua. Així que ja ha sigut un viatge extraordinari, però si finalment guanyem l'Oscar, serà increïble.