El testament de l’Agustí

Li vam dedicar una sessió a la Filmoteca fa un mes. Molts amics, poqueta gent. Ell acusava físicament les empremtes de la malaltia però estava en forma. Amb Loli Tormenta en postproducció, va presentar Nascut rei, una superproducció produïda per l'Aràbia Saudita amb un pressupost superior a tota la resta de les seves pel·lícules. Era un encàrrec, com Pa negre –el seu gran èxit–, Incerta glòria, Carta a Eva o El rey de La Habana. "Soc un adaptador d’obres alienes i no he pogut rodar els meus propis guions”, es va lamentar l’autor d’aquell Tras el cristal que va impactar al Festival de Berlín. El 1987 era una definició de principis, un camí a seguir. Aquell món ombrívol i malaltís torna a estar present a El mar, Aro Tolbukhin o El ventre del mar, però l’Agustí Villaronga encara hauria pogut anar més enllà, com s’intueix a El testament de la Rosa, on recull la darrera actuació de Rosa Novell en plena lluita contra una mort anunciada. El 2018 vam viatjar junts al Festival de Cali per acomiadar Luis Ospina, un amic comú. Ara és l’Agustí qui marxa darrere el vidre. Amb un pa negre sota el braç, la certesa d’una glòria merescuda i una comèdia que testimonia viure el cinema fins al darrer alè.