Autor de comèdies satíriques com 12:08 a l'est de Bucarest i de documentals experimentals com The second game, el romanès Corneliu Porumboiu ha fet del diàleg entre passat i present l'eix central d'una filmografia abocada a l'estudi dels traumes històrics de la seva nació. Concebuda inicialment com un documental, El tesoro va prendre forma quan un amic del director li va explicar que el seu besavi havia enterrat un tresor familiar. Quan l'expedició muntada (i filmada) per Porumboiu va resultar fallida, el director va decidir elaborar una ficció en què acabarien apareixent, interpretant-se a ells mateixos, l'amic (Adrian Purcarescu) i l'excèntric operari d'un detector de metalls (Corneliu Cozmei). Un substrat real que s'integra amb naturalitat en l'escriptura fílmica de Porumboiu, marcada pels llargs plans generals i per una verborrea que entrecreua la precisió quirúrgica de Haneke amb el frenesí lúdic de les velles comèdies de Hollywood.
Abraçant el suspens que emana del relat, Porumboiu utilitza tot un seguit d'al·lusions històriques –a les revolucions romaneses dels segles XIX i XX– per fonamentar el seu retrat d'una societat marcada per la misèria material, la crisi cultural, el desencant laboral i l'herència de l'autoritarisme. Una immersió en la realitat que transcendeix el drama social gràcies a un magistral epíleg en què l'absurd de la història adquireix un nou sentit. És aquí on Porumboiu demostra que, a més d'un mestre de la ironia, és un noble observador de l'agredolça odissea humana.